10/28/2006
El carnet de catalanitat per punts de CIU
Podem veure en el bloc de José Rodriguez un qüestionari per poder valorar la teva catalanitat. Recentment hem escoltat al candidat de CiU, l'Artur Mas, proposant un "carnet per punts" per als immigrants, on cada immigrants ha de demostrar la seva integració i catalanitat, i quan més catalanitat, adquireix més i més drets potser et sembli que pots treure tots els punts, però, saps quants punts tindries sota la visió de catalanitat del líder de CiU? A lo millor no pots accedir als drets més bàsics!!
10/20/2006
Les mentides de CIU i la TV de Tortosa
Aquí podeu veure les mentides del DVD de la vergonya fet per CIU i que van repartir més d’un milió de copies. En ell sortien unes xifres que no corresponent amb la realitat.
També és escandalós que encara estiguin repetint-lo per la Televisió de Tortosa, a partir d’ara la TV de CIU. Ahir estava dinant i vaig fer un zàping ràpid pels canals de televisió i quina va ser la meva sorpresa que encara estaven passant el DVD de la vergonya, com també van fer el dissabte passat.
Ja sabeu com les gasten els convers...
També és escandalós que encara estiguin repetint-lo per la Televisió de Tortosa, a partir d’ara la TV de CIU. Ahir estava dinant i vaig fer un zàping ràpid pels canals de televisió i quina va ser la meva sorpresa que encara estaven passant el DVD de la vergonya, com també van fer el dissabte passat.
Ja sabeu com les gasten els convers...
10/19/2006
Seguint els passos de Berlusconi
L’Artur Mas continua amb la seva campanya d’aparador, ara amb el seu compromís per Catalunya davant del notari (i també de tots els mitjans de comunicació). L’únic precedent que tenim a Europa va ser Silvio Berlusconi el 8 de maig del 2001, on davant de la televisió va firmar un document de compromís amb la ciutadania, Mas copia a Berlusconi en les estratègies de campanya, típic de la dreta i dels seus mètodes que menyspreen la intel·ligència dels ciutadans.
El PSC proposa estendre els drets socials i incrementar els recursos per ampliar i millorar els serveis públics, l’alternativa que CiU ens ofereix són xecs per facilitar que els més rics puguin adquirir-los en el mercat i que els que més tenen obtinguin desgravacions fiscals per pagar menys impostos.
No hi ha color!!!
10/18/2006
Vols tornar el DVD de la vergonya a CIU?
En la Blogsfera pots trobar moltes coses interessants com per exemple aquest aplicatiu de Jose Rodriguez, en ell tens la possibilitat de retornar la caràtula amb un missatge als convergents.
La campanya política que practica CIU és més pròpia dels EEUU que d’un país europeu, potser no tenim que oblidar que la dreta sempre és dreta encara que sigui catalana.
10/11/2006
Més diners per la cultura a l’Ebre
Resum en PowerPoint de la roda de premsa d’Antoni Sabaté en els Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Podem constatar una pujada del pressupost en solament dos anys (2004-2005) de 432,41% d’increment en inversions directes a les Terres de l’Ebre.
10/06/2006
10/03/2006
Exposició de pintura de Roberto Escoda
El proper divendres dia 6 d’octubre a les 20 hores, Antoni Sabaté, coordinador territorial del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre inaugura l’exposició de Roberto Escoda: “L’olivera, una escultura vivent”.
Entre altres coses, Roberto Escoda ha estat director de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa, i membre dels grups d’artistes Delta 51 i Cabra-feixet.. En aquesta exposició ens presenta 14 olis i dibuixos dedicats a les oliveres mil·lenàries. L’exposició vol lligar l’art i el cultiu mil·lenari i mediterrani de l’olivera.
L’exposició podrà ser visitada a la sala 2 de Terracota, Museu de la Terrissa de la Galera, situat als baixos de la Casa de la Vila, carrer de Sant Llorenç, 36. La Galera (Montsià), tots els dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14 hores, fins al 19 de novembre. També s’organitzen visites guiades per a escoles i grups. (terracota@galera.altanet.org).
9/26/2006
El Promesòmetre d'Artur Mas
S'ha obert el basar de promeses electorals del candidat a President de la Generalitat, per CiU, l'Artur Mas. Cada dia una promesa nova, des dels descomptes en l'IRPF si tens un títol oficial d'anglés, fins a la loto-baby on et toca una pluja de calers si vols tenir un fill. A aquesta pluja de promeses electorals de "regalar" els diners que han de servir per als serveis socials universals i no per seduïr per a que el votis ens volem sumar. Perquè només l'anglès? perquè el coneixement sobre Manga no pot estar beneficiat amb vals descomptes a les botigues de còmics? i si per tenir un fill ara et donen calers (enlloc de fer escoles bressol) perquè no si tens una boa constrictor et regalen un viatge al Congo?.
Ja que estem de rebaixes, pots fer que el candidat Mas, faci la promesa electoral personalitzada, el que tú vulguis per al teu col·lectiu, o només per a tú.
9/22/2006
RARS trenquen esquemes.
Aquesta empresa celebrarà el setè aniversari el divendres 29 de setembre a les 22 hores, oferint un espectacle gratuït en l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, amb una actuació de teatre i també amb l’estrena d'un parell de curtmetratges “Al Morir” i “Limpieza a Fondo”.
Més enllà de l’espectacle, RARS són un bon exemple del ressorgiment cultural a les Terres de l’Ebre. La seva capacitat de creació i producció, la seva expressió en els nous llenguatges i la seva constància mereixen tot el nostre recolzament.
Felicitats i per molts anys!!!
9/19/2006
Teixidó (CIU) i la màfia russa.
L'exconseller de Treball i actual diputat de CiU, Antoni Fernández Teixidó, va assessorar al numero tres de la màfia russa, lògicament el diputat diu que solament tenia una relació professional. L’ètica de la dreta catalana d'Artur Mas ja la coneixement, sobretot desprès d'aquets anys de govern de CIU a la Generalitat. Per això, entre la documentació requisada per la policia apareix una carta de Teixidó que demostra que també tenia una relació personal. Catalunya no pot ser governada per la dreta i menys per la que va oblidar-se de les Terres de l’Ebre durant molts anys.
És increïble que aquest diputat continuarà anant de numero nou a la llista de CIU de Barcelona aquestes properes eleccions!
9/15/2006
Ernest Maragall per la llista de Barcelona
Ernest Maragall germà del President de la Generalitat, Pasqual Maragall, anirà a la llista de Barcelona. Actualment és el Secretari del Govern de la Generalitat de Catalunya, el dia 22 de setembre dimitirà del càrrec ja que és incompatible amb la seva condició de candidat a les eleccions que es celebraran el 1 de novembre.
9/05/2006
El Castell de Miravet acollirà un Concert excepcional de la “Jove Orquestra de Corda de la Ribera d’Ebre”.
El Castell de Miravet serà el marc ideal del concert que oferirà la JOCRE el proper divendres dia 8 a les 22 hores. El concert organitzat pel Departament de Cultura és gratuït i és una bona oportunitat per escoltar una selecció d’algunes àries de l’òpera : "Il più bel nome" d’Antonio Caldara. Es tracta de la primera òpera representada a Catalunya, l’any 1708, amb motiu de les noces de Carles III amb Elisabet von Brunsvic. Des del dia de la seva estrena fins al dia d’avui ningú més ha tornat a interpretar-la, ja que en David Magrané, director de la JOCRE, ha estat l’encarregat de desenterrar-ne els manuscrits i fer-ne una edició.
Selecció de "Il più bel nome" Barcelona, 1708
Maite Pérez, soprano
Josep Maria Fort, tenor
David Magrané, director
Jove Orquestra de Corda de la Ribera d'Ebre
Selecció de "Il più bel nome" Barcelona, 1708
Maite Pérez, soprano
Josep Maria Fort, tenor
David Magrané, director
Jove Orquestra de Corda de la Ribera d'Ebre
D’aquesta manera es treballa no solament en recuperar els monuments, sinó també en donar-los vida i aprofitar les seves potencialitats. Aquest concert ens brinda una bona oportunitat per passar una bona velada musical en un paratge increïble.
8/14/2006
Un nou Hospital a les Terres de l’Ebre.
L’anunci de la consellera de Salut, Marina Geli, és digne de passar a la història de les Terres de l’Ebre, és la inversió més forta en matèria de Salut al nostre Territori en tot el període democràtic, uns 120 milions d’euros, ja teníem ganes de veure inversions astronòmiques en temes socials a casa nostra, després de molts anys d’abandonament del Govern de CIU, necessitàvem un nou Hospital per oferir més serveis i un augment substanciós en comparació a l’ Hospital Verge de la Cinta en quiròfans, llits, consultes, etc.
D’aquesta manera amb més serveis i també amb una nova ubicació a prop de l’eix de l’Ebre, facilitarà resoldre la gran majoria de problemes quasi insalvables de l’Hospital que ara tenim.
8/09/2006
Espai i significats
En la nostra vida quotidiana, sense adonar-nos, estem interactuant amb el nostre espai, tant a nivell individual com grupal. Hi ha una relació entre ambient i comportament que a la vegada és recíproca entre aquests dos conceptes. Els individus transformen els nostres espais i exercim les modificacions necessàries per viure en ells segons les nostres creences, tradicions i coneixements. Tenim també una necessitat d’apropiació de l’espai, necessitem unes referències espacials o coordenades per no sentir-nos estranys amb el nostre entorn i desarrelats. Els espais a la vegada ens influeixen tant com individus que com a grup en els nostres comportaments, cognicions e inclòs en el nostre estat físic.
L’apropiació no solament és tenir un lloc conegut i que ens sentim bé, sinó que va lligada a processos d’identitat i simbolisme, l’espai adopta uns sentits construïts per les persones i els grups, aquesta vinculació entre espai i significat és realitza a través del procés d’apropiació.
Seguint a Blumer, l’home és actiu, i per “això les persones orientem els nostres actes, tenim sempre present que els objectes signifiquen quelcom per nosaltres” Lògicament la construcció d’un significat no és l’idea d’una persona en un moment donat, sinó un procés de relacions interpersonals que porten a dotar de significat una cosa. Hauríem de plantejar-nos el paper del llenguatge en aquest procés de significació d’un lloc en concret, ja que el llenguatge no solament ens serveix per comunicar-nos, sinó també ens ofereix una estructura per entendre el món ( hipòtesis de Sapir i Whorf ).
La ciutat de Tortosa té l’empremta de tres cultures, la jueva, cristiana i l’àrab, podem trobar diferents edificacions, llocs, monuments i icones.
També aquesta riquesa és troba en els seus ciutadans que hi ha en Tortosa, ja que conviuen també persones que processen diverses confessions, lògicament amb el procés de la immigració d’aquets últims anys.
Les persones autòctones que habiten la ciutat tenen una relació afectiva amb diversos llocs en concret, varis grups per raons diferents conviuen amb un mateix espai i poden entrar en conflicte.
Durant la historia de la ciutat en algun moment donat alguna de les cultures han dominat i han tingut el control de la ciutat, transformant-la al seu interès d’aquest grup en qüestió. El bucle on “nosaltres ens apropien dels nostres espais i on els espais s’apropien, alhora, de nosaltres” és veu compromès per la situació actual. Estaríem davant el que Pol anomena simbolisme a posteriori, que fa referència en el nostre cas al paper important que Tortosa en el món referencial dels seus ciutadans, que amb el pas del temps els seus llocs han adquirit una dimensió social de l’espai, pel que té de construcció social el seu significat.
Els tortosins que viuen en la ciutat tenen pel fet d’estar inscrits en una categoria espacial concreta una inscripció definida tant internament com externament d’un conjunt d’atribucions que estarien englobades en la dimensió psicosocial.
D’aquesta manera l’espai urbà esdevé una expressió de la identitat social, d’un conjunt de practiques compartides per el seu grup, amb uns valors ideològics implícits i amb una historia grupal. Tot això comporta una influència primordial en la cohesió del grup. I a la vegada podem dir que són factors que l’espai produeix en els membres en qüestió.
Entenc que el fet de poder pensar que un espai és nostre, ens comporta a pensar qui som nosaltres. Tots tenim la necessitat de saber qui som. Aquesta interacció és necessària per donar més sentit a la nostra vida.
Altman ens parla de la defensa del territori davant de qualsevol invasor, però seria bo reflexionar sinó el que estem defensant és la nostra pròpia identitat, el nostre propi grup, en definitiva tot el que genera aquest espai i representa per nosaltres.
D’aquesta manera els debats entorn de la immigració no deixen ser una reafirmació més de la nostra identitat que un fet substancial dels nostres suposats problemes?
L’apropiació no solament és tenir un lloc conegut i que ens sentim bé, sinó que va lligada a processos d’identitat i simbolisme, l’espai adopta uns sentits construïts per les persones i els grups, aquesta vinculació entre espai i significat és realitza a través del procés d’apropiació.
Seguint a Blumer, l’home és actiu, i per “això les persones orientem els nostres actes, tenim sempre present que els objectes signifiquen quelcom per nosaltres” Lògicament la construcció d’un significat no és l’idea d’una persona en un moment donat, sinó un procés de relacions interpersonals que porten a dotar de significat una cosa. Hauríem de plantejar-nos el paper del llenguatge en aquest procés de significació d’un lloc en concret, ja que el llenguatge no solament ens serveix per comunicar-nos, sinó també ens ofereix una estructura per entendre el món ( hipòtesis de Sapir i Whorf ).
La ciutat de Tortosa té l’empremta de tres cultures, la jueva, cristiana i l’àrab, podem trobar diferents edificacions, llocs, monuments i icones.
També aquesta riquesa és troba en els seus ciutadans que hi ha en Tortosa, ja que conviuen també persones que processen diverses confessions, lògicament amb el procés de la immigració d’aquets últims anys.
Les persones autòctones que habiten la ciutat tenen una relació afectiva amb diversos llocs en concret, varis grups per raons diferents conviuen amb un mateix espai i poden entrar en conflicte.
Durant la historia de la ciutat en algun moment donat alguna de les cultures han dominat i han tingut el control de la ciutat, transformant-la al seu interès d’aquest grup en qüestió. El bucle on “nosaltres ens apropien dels nostres espais i on els espais s’apropien, alhora, de nosaltres” és veu compromès per la situació actual. Estaríem davant el que Pol anomena simbolisme a posteriori, que fa referència en el nostre cas al paper important que Tortosa en el món referencial dels seus ciutadans, que amb el pas del temps els seus llocs han adquirit una dimensió social de l’espai, pel que té de construcció social el seu significat.
Els tortosins que viuen en la ciutat tenen pel fet d’estar inscrits en una categoria espacial concreta una inscripció definida tant internament com externament d’un conjunt d’atribucions que estarien englobades en la dimensió psicosocial.
D’aquesta manera l’espai urbà esdevé una expressió de la identitat social, d’un conjunt de practiques compartides per el seu grup, amb uns valors ideològics implícits i amb una historia grupal. Tot això comporta una influència primordial en la cohesió del grup. I a la vegada podem dir que són factors que l’espai produeix en els membres en qüestió.
Entenc que el fet de poder pensar que un espai és nostre, ens comporta a pensar qui som nosaltres. Tots tenim la necessitat de saber qui som. Aquesta interacció és necessària per donar més sentit a la nostra vida.
Altman ens parla de la defensa del territori davant de qualsevol invasor, però seria bo reflexionar sinó el que estem defensant és la nostra pròpia identitat, el nostre propi grup, en definitiva tot el que genera aquest espai i representa per nosaltres.
D’aquesta manera els debats entorn de la immigració no deixen ser una reafirmació més de la nostra identitat que un fet substancial dels nostres suposats problemes?
7/07/2006
Josep Solé nou vicepresident de l’IDECE
La Ribera d’Ebre guanya pes polític amb l’elecció del morenc Josep Solé Arnal del PSC com a nou vicepresident de l’institut per Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE).
Podem veure la noticia a la Marfanta o també a El Punt.
Felicitats Josep i bona feina !
7/05/2006
Horta de Sant Joan acull per desena vegada el Curs de Jocs Tradicionals de la FESCAT del 16 al 23 de juliol
Adreçat a universitaris, educadors de temps lliure, persona tècnic d’ajuntaments, professorat i mestres d’infantil, primària i secundària, especialistes en educació física, música i plàstica, professionals de ludoteques, dinamitzadors socioculturals, membres d’entitats culturals i museus i, en general, a tothom que hi estigui interessat.
El curs ha estat reconegut pel Departament d’Educació com a activitat adreçada al professorat. (Total hores lectives reconegudes: 40 hores)
D’altra banda, el curs és susceptible de ser reconegut com a crèdits de lliure elecció per totes les universitats de l’Institut Joan Lluís Vives. (Total crèdits de lliure elecció per la Universitat Rovira i Virgili: 3 crèdits. Per a qualsevol altra universitat es valorarà per cada facultat)
Del programa destaquem:
Conferència inaugural: El joc tradicional i la cultura popular a Catalunya, a càrrec de Joan Soler i Amigó
La contextualització dels jocs tradicionals: l’Ebre, un riu de jocs. Baixada en pontones des de Móra d’Ebre a Miravet
Visió històrica dels jocs tradicionals: Miravet, una fortalesa d’aventures! Jocs medievals
Aprendre a ser respectuosos amb el medi ambient: El joc tradicional i l’entorn natural dels Estrets
Jocs i romiatge al Convent de Sant Salvador.
Fem-nos la nostra maleta de jocs. Construcció de joguines i jocs al seu voltant
Possibilitat d’allotjament – manutenció a la Casa de colònies Els Olivers
Per a més informació: http://cultura.gencat.net/cpcptc/festcat
7/03/2006
6/27/2006
16 infraestructures, 16 municipis i 99.637 ebrencs.
Aquestes són les dades més significatives de les inversions en infraestructures culturals a les Terres de l’Ebre per part del Departament de Cultura. Un pla de xoc que ens aporta a l’Ebre 2.300.000 milions d’euros en subvencions per dotar al territori de dos espais d’art potents a Tortosa i Amposta, i com també de 14 centres culturals polivalents als pobles següents: Alcanar, l’Aldea, l’Admetlla de Mar, Batea, Benissanet, Camarles, Horta de Sant Joan, Mas de Barberans, Móra la Nova, Rasquera, Roquetes, Sant Jaume d’Enveja, la Sénia i la Torre de l’Espanyol.
Aquestes inversions solament són una petita part de les inversions a les Terres de l’Ebre del Departament de Cultura, ja que juntament amb els Arxius, Biblioteques i Patrimoni podem estar parlant de molts de milions, per cert, sabeu quants de diners va destinar la anterior govern de CIU a les Terres de l’Ebre en l’últim mandat en centres i espais d’art a l’Ebre, zero.
Sense aquests espais difícilment podem fer una aposta clara per la creació artística del nostre Territori.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)
