Es presenta el projecte Convenció Oberta Progressista a l'Ebre

Entrevista al programa "dixa'm vore" de canal TE i presentat per la Diana Marc.

Qüestions de desenvolupament breu

¿Creus que el progrés en el coneixement tecnològic i científic determina i garanteix el progrés econòmic i social? Contesta clarament i justifica la resposta.

Per començar això depèn del context cultural en qüestió, d'aquesta manera si ens fixem en la nostra cultura occidental (en el nostre cas) podem afirmar que l'enunciat és compleix.


¿Estàs d’acord en què la constant fonamentació científica de les diferents tecnologies és garantia de la neutralitat ideològica d’aquestes tecnologies? Què en penses?

No crec que la neutralitat ideològica pugui existir, en canvi el que podem veure en la comunitat científica és el consens, que no és el mateix que la neutralitat. En canvi si la pregunta fos si crec necessari la fonamentació científica de les diferents tecnologies, la meva resposta seria sí, ja que són part del coneixement.


Expressa el teu grau d’acord: Tenir present les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) abans, durant i després de qualsevol activitat d’ensenyament-aprenentatge és un requisit indispensable actualment.

Entenc que fins aquest punt tant determinista no... són molt importants però no exclusivament de totes les activitats.

¿Quines són les causes que originen els profunds canvis que estem patint en tots els àmbits en els darrers anys?

Les crisis i els canvis d'uns paradigmes que donen pas a uns altres paradigmes.

Defineix en una frase i digues quin és l’objecte d’estudi, en una segona frase, de la Tecnologia Educativa.

Entenem per Tecnologia Educativa les TICs aplicades a l'Educació. L'objecte d'estudi de la Tecnologia Educativa són els processos, activitats i desenvolupament que es realitzen en el context educatiu a través de les noves tecnologies de la informació i comunicació.

Posa un exemple de transmissió de coneixement i un altre de construcció del coneixement.

Un exemple de transmissió de coneixement seria la consulta de un temari o web, o per transmissió oral. En canvi la construcció del coneixement podria ser una nova entrada en la wikipedia sobre el 15M.

Expressa el teu grau d’acord amb la següent afirmació i argumenta el perquè: “El context és part del coneixement que la persona utilitza per tal d'explicar i donar sentit a una idea".

Estic d'acord en el sentit que el context ens ajuda a entendre els significats del món que ens envolta.

¿Has pensat en la possibilitat d’adaptar l’entorn de la UOC a les teves necessitats i les dels teus companys i professors (opció Personalitza)?
Inclusió del missatge al qual es respon (el lector tindrà una idea del que origina i els detalls del teu missatge), número de missatges visualitzats en les bústies compartides (útil quan hi ha molta comunicació a algunes bústies), signatura de correu (per facilitar la comunicació i posar a un clic de distància altresmitjans de comunicació teus...?

En aquest cas estem parlant d'accessibilitat, en definitiva de millorar l'entorn virtual de l'aprenentatge, està bé.

Tertúlia "Terres de l'Ebre" al canal L'Ebre TV

La tertúlia

Cent dies de retallades

Ja s'han complert els primers cent dies del Govern de l'Artur Mas i, de moment, no podem dir que hagi estat massa tranquil·litzador per diversos motius. Els canvis en les estructures administratives i el normal relleu dels diversos càrrecs de govern s'han fet sense tenir en consideració a les Terres de l'Ebre, amb una importació de responsables de fora del territori (departament de Salut, presidència del Cat o departament de Territori, entre altres) que responen més a motius d'equilibris del bipartit Convergència i Unió, a favors personals entre ells i als deutes polítics generats en aquests set anys d'oposició.

Aquests mesos s'ha invertit la tendència d'inversions al nostre territori amb l'anunci de la congelació de la construcció del nou Hospital de les Terres de l'Ebre a Tortosa i de diversos centres de salut. No tenint-ne suficient amb això, ara volen tancar part dels quiròfans i de les plantes d'atenció hospitalària amb el conseqüent augment de les llistes d'espera i pèrdua de llits, minvant la qualitat de la salut entre la població que no pot costejar-se el pagament d'una salut privada.

Això comportarà l'augment de l'atur dels treballadors públics, uns professionals de la salut que al llarg d'aquests anys han treballat eventualment i són imprescindibles per mantenir els serveis mínims de la xarxa sanitària. A les últimes dades de l'atur a Catalunya, el sector serveis ha estat el més castigat i així continuarà amb les retallades que ja s'estan posant en marxa per part del Govern de CiU.

No es pot entendre la supressió de l'impost de successions als més rics i a la vegada retallar uns serveis tan vitals com són els sanitaris en un moment de crisi com l'actual en què cal, sobretot, ajudar a les famílies. Demanar sacrificis a la majoria i premiar als que més tenen no deixa de ser un exemple d'un govern poc sensible amb els seus ciutadans, sense idees per sortir de la crisi i amb receptes econòmiques del segle passat.

Més de 20.000 persones omplen de gom a gom el Palau Sant Jordi

Només cal que ho comparem

Al llarg d'aquests últims anys, la regeneració democràtica a les Terres de l'Ebre ha comportat tot un seguit de debats i reflexions en els mitjans de comunicació d'àmbit territorial, mitjans que han contribuït a apropar la nostra realitat i a la vegada a vertebrar les Terres de l'Ebre. Això no només referma una consciència més pròpia, ebrenca i col·lectiva, sinó que també ajudarà a contraposar quin model polític volem, amb quins recursos comptem, quines dificultats hem d'afrontar.

En aquest sentit, vull recordar els anys d'abandonament als quals la Generalitat, amb CiU al capdavant, va sotmetre a les Terres de l'Ebre. Els anys 80 i 90, en que va transcórrer la meva infància i adolescència a la ciutat de Tortosa, em porten el record d'un paisatge urbà immòbil, invariable i sense cap novetat perceptiva. En definitiva una ciutat privada del seu somni de capitalitat, abandonada, on semblava que no canviava res. Suposo que molts tortosins poden identificar-se amb aquest record passat, aleshores va començar el canvi i això va ser possible gràcies a una voluntat de millorar i de fer el necessari per capgirar aquesta situació per part de molta gent, els socialistes vam assumir el repte amb diverses mesures i propostes. Entre aquestes el Pla de Barris, que va suposar la primera intervenció seriosa al nucli antic, la universitat, que va esdevenir pública, i ara són a punt d'acabar les obres del nou campus. Personalment assenyalaria els nous polígons industrials més importants per al nostre territori com són el Catalunya Sud, entre Tortosa i l'Aldea, el de Molló a Móra la Nova, i el de Camposines a la Fatarella. Com es sol dir: No hi ha color!

Però això no és suficient! La crisi econòmica ha portat a molta gent a les cues de les oficines de treball, fet que produeix molta angoixa no només als treballadors, sinó també a molts d'autònoms que lluiten cada dia per aguantar el seu negoci i el seu “modus vivendi”. És possible sortir de la crisi? És possible crear ocupació? Els socialistes diem que sí, que hem començat la recuperació, el pròxim any començarem a recuperar ocupació, segurament tot el procés no serà curt, però estem segurs que les potencialitats de les Terres de l'Ebre ens poden ajudar en aquest objectiu.

És important assenyalar que amb el PSC al capdavant, el govern de la Generalitat ha invertit més de 700 milions d'euros aquesta legislatura (el triple que l'última de CIU). Continuar amb aquest nivell d'inversió ens ajudarà a sortir-nos-en més ràpidament, però per això necessitem la confiança renovada de la ciutadania.

Fets PSC Terres de l'Ebre

CIU no toca!

Felip Puig va venir ahir a les Terres de l'Ebre a dir que la Llei de Vegueries no és prioritària en l'agenda de CIU. Fins aquí podem dir que no ens sorprèn l'actitud d'un partit que durant 23 anys va governar Catalunya d'esquenes als seus territoris, és a dir, oblidant realment que les Terres de l'Ebre tenen una singularitat econòmica i social i, en conseqüència, necessiten unes polítiques especifiques per resoldre els seus problemes.

El Govern de la Generalitat amb el seu President al capdavant, José Montilla, ha complert amb una de les promeses del seu programa electoral. Aquesta és la raó principal de les crítiques de CIU? És que els ciutadans no demanem als polítics que compleixen les seves promeses?

Una vegada més podem veure a CIU de les Terres de l'Ebre rendint vassallatge als designis del seu líder, Artur Mas, uns designis que van en contra dels interessos dels ebrencs.

CIU contra les Vegueries!

En diferents blocs podem veure la demagògia dels representants de CIU a les Terres de l'Ebre, els seus arguments són inconsistents i ens assenyalen la falta d'una argumentació per defensar la seva posició contra el projecte de Llei de les Vegueries impulsat i aprovat pel Govern de la Generalitat de Catalunya. Suposo que hi ha una frustració col·lectiva dins d'aquest partit, i no és d'estranyar, en veure com els seus companys de Barcelona els venen per quatre vots i els tornen a deixar en evidència com ja va succeir en el passat.

Per això, cal dir-ho. Al candidat de CIU, Artur Mas, no l'importen res les Terres de l'Ebre i solament té una visió de país centralista i acomodada als seus interessos partidistes per assolir la presidència. No podem recular una altra vegada com ja va passar en els anteriors governs de CIU.

Les Terres de l'Ebre tenen dret a existir!!!

Perspectives de les Terres de l'Ebre per al 2010. Antena Caro, Radio Roquetes.

Aquí teniu l'enllaç amb la meva participació a la tertúlia d'Antena Caro, una oportunitat per reflexionar sobre les perspectives per aquest any 2010.

Recent encetat l'any 2010 volem conèixer quines són les Perspectives de les Terres de l'Ebre per a l'any nou, quins són els temes què més preocupen als nostres representants polítics del territori, per això varem convidar a un representant de cada grup polític de les Terres de l'Ebre a vindre ha explicar-ho als nostres estudis. Malauradament per motius de les seves agendes només ho varem poder parlar amb Manel de la Vega, Secretari de política Municipal del PSC a les Terres de l'Ebre (19/01/10).

Què pensava CiU de l'impost de successions l'any 2003?

Mesures per generar treball

Article d'opinió publicat a la Veu de l'Ebre (20/11/09).

Davant la situació de crisi en què ens trobem, els governs han d'actuar implementant mesures extraordinàries per generar ocupació i treballar decididament per garantir un futur “laboral” al nostre territori. En aquest article vull enumerar algunes dades i, a la vegada, fer alguna reflexió, que crec que hauria de ser col·lectiva.

No vull parlar de l'abandonament d'aquestes terres. Tothom pot pensar el que vulgui però cal dir que això no és conseqüència d'ara, d'avui, sinó de dècades de deixadesa política i social.

En aquesta conjuntura hem fixar-nos que s'està fent i que es pot fer. Intentaré seguir cert ordre cronològic:

L'any 2009, els 52 municipis ebrencs han pogut gaudir del finançament del 100% d'un total 157 actuacions entre les quals hi ha carrers, avingudes, acondicionament de naus industrials per a noves empreses, escoles bressol, sanejament, nous vials, noves instal·lacions socials, esportives o culturals, entre altres. Moltes d'aquestes actuacions encara estan en fase d'execució, com es pot evidenciar a Tortosa i a altres poblacions. En definitiva, s'han pogut ocupar directament 1236 treballadors i tots coincidirem que ens temps difícils és millor invertir més per generar ocupació que aprimar la despesa pública.

En aquest mesos assistim al pitjor escenari, on el tancament d'empreses i la destrucció de llocs de treball ens situarà en el repunt més alt de l'atur. A partir d'aquí la recuperació dependrà de tots i en especial de les diferents administracions i també dels diversos agents socials implicats en la comissió de seguiment de la Generalitat.

Ajudes extraordinàries

L'any 2010 és crucial per a la recuperació i, tot i que segons coincideixen tots els experts econòmics serà costosa, la seva intensitat i repercussions dependran de la pràctica adequada de les mesures per activar l'economia.

El nou pla Zapatero, amb més de 20 milions d'euros per als municipis de les Terres de l'Ebre, hauria de servir també per a la creació de llocs de treball estables. No és el mateix fer un centre dia, on posteriorment treballaran uns professionals, que fer un carrer en què els treballadors acaben la feina un cop enllestida l'obra. Els projectes els decideixen els mateixos ajuntaments i cal ressaltar que tenen més facilitats els ajuntaments grans, ja que obtindran majors quanties en les ajudes que es distribueixen pel nombre d'habitants.

Potser l'esforç més important és el que s'ha presentat als agents socials, empresaris i sindicats per part del president del govern de la Generalitat, José Montilla. Un conjunt d'iniciatives per a les Terres de l'Ebre que pretenen facilitar la recuperació econòmica i la conseqüent creació de nous llocs de treball. Aquest conjunt d'iniciatives tenen una comissió de seguiment, formada per l'administració i els agents socials. Només cal demanar responsabilitat a totes les parts i que treballin amb visió de futur.

Entre aquestes mesures, es pot destacar la potenciació de l'oferta de sòl industrial amb noves fórmules alternatives per a la venda de les parcel·les, concessions o lloguers. Accelerar la dotació de serveis en els diversos polígons, com el començament de les obres del polígon de les Camposines, és un altre dels exemples.

Cal destacar també que les quatre comarques de l'Ebre estaran incloses en les iniciatives de dinamització comarcal i així s'afegiran al programa 8 milions d'euros per estimular l'activitat econòmica i empresarial. De la mateixa manera podem destacar les actuacions de política industrial que es centraran en la reindustralització del territori i gestionaran els 10 milions d'euros que aportarà el govern Estatal.

El desenvolupament de les infraestructures està inclòs en aquestes iniciatives amb diversos compromisos i també amb l'acceleració dels projectes que es consideren estratègics com és per exemple el desdoblament de l'eix de l'Ebre. En aquesta línia, s'invertiran més 5 milions en les millores portuàries i 310 milions d'euros en la protecció del Delta (2009/2014), entre altres.

És necessari parlar també de les actuacions dirigides a la formació dels treballadors. En aquest àmbit, el departament de Treball dotarà amb més de 8 milions d'euros diversos programes dirigits a la recol·locació dels aturats al nostre territori.

Evidentment, això implica un esforç de tots i totes per sortir de la crisi amb les millors condicions. Però ara és temps de deixar apartats els debats inútils i actuar amb fermesa a favor dels treballadors i treballadores que han perdut la seva feina.

CIU vol abaratir l'acomiadament dels treballadors

Aquests dies transcendeix als mitjans de comunicació part del programa polític de CIU per les pròximes eleccions. Això no seria estrany si no fos pel fet que entre les seves propostes hi ha l'abaratiment de l'acomiadament improcedent dels treballadors, d'aquesta manera un treballador acomiadat cobraria menys diners d'indemnització, actualment són 45 dies per any treballat i en canvi la proposta d'aquest partit és de 33 dies per any treballat.

Entre les fórmules que proposa el cap de llista de CIU, Artur Mas, hi ha també un nou contracte indefinit amb una reducció encara major de 30 dies per any treballat. De totes maneres no ens han d'estranyar aquestes propostes, ja aquest partit polític no deixa de representar els interessos conservadors i entre les seves prioritats no hi ha lloc per als treballadors. Ara sí, a les manifestacions dels treballadors que són acomiadats sí que tenen la barra d'assistir i fer el paperina, no sigui que no puguin esgarrapar algun vot de més.

La consellera de Treball, Mar Serna, ja s'ha mostrat contrària a les propostes de CIU. Per això cal dir-ho ben fort: els treballadors i treballadores no som els culpables de la crisi.

Mentires per governar!

http://www.youtube.com/watch?v=yOV5riRaYRI

El “Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local”aporta més de 20 milions d'euros als ajuntaments de les Terres de l'Ebre

El PSC valora molt positivament la nova iniciativa del govern Zapatero per fer front a la crisi que permetrà la creació de prop de 800 nous llocs de treball a l'Ebre
Més de 20 milions d'euros i 800 nous llocs de treball. Aquestes són les principals dades de la nova mesura impulsada pel govern Zapatero per fer front a la crisi, el “Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local”, a les Terres de l'Ebre. Una quantitat que sumada als 32 milions de l'anterior Pla, el Fons Estatal per a la Inversió Local, representa un total de 52 milions d'euros en inversió finançada al cent per cent pel govern de l'Estat en només dos anys a les Terres de l'Ebre. Una xifra que avala la implicació i el suport del govern de l'Estat als ajuntaments en un context de dificultat com l'actual.
Tal com ha explicat la diputada Lluïsa Lizárraga, aquest nou fons, amb una aportació global a tot l'Estat de 5.000 milions d'euros, té com a objectiu que les inversions, projectes i actuacions finançades contribueixin a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. A més, tal com ha afegit els ens locals podran destinar un 20% a despesa corrent destinada a la prestació de serveis educatius i socials, principalment a persones en situació de dependència. El termini de presentació de les propostes dels ajuntaments acaba el 26 de gener, tot i que ja poden estar en execució l'1 de gener de 2010. Així, el pla finançarà al cent per cent projectes municipals de desenvolupament sostenible relacionats amb el medi ambient, la innovació econòmica i les iniciatives socials.
La posada en marxa d'aquest nou pla ha estat valorada molt positivament pel secretari de Política Municipal del PSC, Manel de la Vega, que ha recordat que a més dels 800 nous llocs de treball directe, el nou pla també en permetrà crear 340 de manera indirecta. En aquest sentit, s'ha fet la recomanació que els ajuntaments incorporin a la convocatòria actuacions que no només permetin la creació de llocs de treball durant la realització de les mateixes, sinó que en generin amb vista al futur. Com a exemple ha posat l'Ajuntament de Godall que arran de la convocatòria posarà en marxa una llar d'infants, que permetrà generar llocs de treball durant l'actuació i també crear ocupació de cara al futur.

Una altra de les propostes per acollir-se a aquests ajuts ha estat la que ha realitzat el president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, que ha apostat perquè els ajuntaments aprofitin el pla per millorar l'enllumenat de les seves ciutats i pobles. En aquest sentit, ha avançat que el grup municipal socialista farà arribar una proposta al govern de Tortosa des de la sostenibilitat ambiental, per fer una actuació de millora de l'enllumenat que eviti la contamiació lumínica, que disminueixi el consum energètic i que, a la vegada, donarà segureta a la ciutadania.
Capteniment i voluntat municipalista del govern espanyol
“Estem davant d'una mostra més de la voluntat i el capteniment municipalista del govern socialista d'Espanya per fer que els ajuntaments, com administració més propera, puguin prestar els serveis que la societat demanda i, a la vegada, es tracta d'una mesura destinada a l'impuls de la nostra economia” ha valorat Sabaté, que ha afegit: “Estem davant d'una inversió extraordinària en dos anys, més enllà dels recursos que l'Estat destina als Ajuntaments i de les inversions previstes en els pressupostos generals. Es tracta d'una mesura sense cofinançament, el que representa que els ajuntaments no hi han de posar ni cinc”. Per aquest motiu, considera sorprenents les “declaracions d'alguns polítics de la dreta local que com el senyor Bel, alcalde de Tortosa, diuen que l'Estat està desaparegut de les Terres de l'Ebre”. Amb xifres a la mà i en comparació amb els govens de CiU i el PP a Madrid i Barcelona, “mai no s'havien aporta tants diners a les Terres de l'Ebre, diners que directament creen llocs de treball, que no només permeten viure a les famílies, que és importantíssim, sinó que dinamitzen la nostra economia.” No obstant això, Sabaté ha assenyalat que cal continuar fent més esforços des dels diferents governs per fer front a una crisi que creu que està a punt de tocar fons i de la qual n'hem de sortir reforçats.
Pel que fa a les dades del fons, Sabaté ha destacat els 2.232.633 euros que rebrà Amposta, que sumats als 3.505.253 euros de l'anterior pla pugen a prop de 6 milions d'euros en els dos darrers anys. Una xifra que en el cas de Tortosa puja a 10 milions d'euros en aportació directa de l'Estat, 6.164.855 euros el 2009 i 3.863.108 euros, el 2010.
Estem per tant, tal com han valorat els socialistes avui, davant un nou pla que no només aporta una nova injecció econòmica als municipis sinó que té una orientació clara apostant per la sostenibilitat ambiental i social i també per la recerca i la innovació en clara sintonia amb les línies mestres de la revisió de l'estratègia de Lisboa que prepara la Unió Europea i que encaixa plenament el pla espanyol per sortir de la crisi amb l'europeu.

Nota de premsa - Tortosta-Terres de l'Ebre, 2 de novembre de 2009

Algunes fotos de l'incendi de Fustes Domènech.

Reflexions entorn a la meva ciutat (1).

Ens situarem en la Plaça de Nostra Senyora del Montserrat de Tortosa, aquesta plaça és molt transitada ja que està situada a l'entrada del barri del Rastre, on hi ha situades diverses administracions públiques i a la mateixa vegada és una de les zones degradades del casc antic de Tortosa.

Durant aquests últims anys molts nouvinguts s'han ficat a viure al barri, de la mateixa manera, han obert els seus negocis i ara podem veure molts comerços de queviures, locutoris i bars convivint entre els negocis ja establerts de tota la vida. Els canvis són sobtats en pocs anys, ara és pot veure molts de cartells escrits en diverses llengües, com també les seves costums són diferents ja que a les últimes hores de la tarde la plaça és converteix en l'àgora d'aquesta nova realitat, una especie de torre de Babel però a diferència d'aquesta entre totes les persones de diferents orígens hi ha una comunicació fluida i és que no cal dir que comparteixen aquest espai, aquesta manera de fer i també una part de la nostra cultura, com és el cas dels idiomes d'aquí alhora de parla entre persones amb diferències idiomàtiques.

En la plaça hi ha un petit bar – restaurant regentat per una persona originaria del Marroc, que disposa d'unes taules al carrer, molts turistes els agrada asseure per degustar un té típic d'aquell país, això és globalització? Crec que si, i encara més, una nova transformació cultural en la ciutat. Autors com Beck, ens diuen que vivim la globalització cada dia i és així en aquesta plaça, però també són moltes cultures diferents interactuant i a la vegada una sola cultura, però molt diversa.

D'aquesta manera podem entendre que aquesta plaça ha canviat en principi gràcies a que al món actual hi ha més mobilitat física i més interconnexió, en aquest sentit podem observar molta propaganda d'establiments per enviar diners a diversos llocs del món i també locutoris que al llarg del dia són utilitzats per molta gent per parla amb els seus familiars i amics d'altres llocs del món. Això és potser un dels canvis socials més important de la ciutat en l'últim segle i en cap cas suposa un problema com alguns ens volen fer veure.

Acte de Conferència Oberta avui a Tortosa

L’acte tindrà lloc el dimecres 29 d’abril a les 19 h, a la seu de la Cambra de Comerç,
Indústria i Navegació de Tortosa. c. Cervantes, 7 de Tortosa
Aquí podeu veure la invitació.

Més d'1 milió d'euros de l'Estat a Roquetes

Sempre he pensat que la societat és molt diversa i les opinions lògicament també, és normal que cadascú tingue una manera diferent de veure les coses, però també és veritat que cadascú ha d'assumir les seves responsabilitats i optar per raonaments amb una certa lògica. En La Veu de l'Ebre vaig llegir l'article d'opinió del segon tinent d'alcalde de Roquetes, Javier Alegret, on alertava dels perills del Fons Estatal d'Inversió Local i criticava als socialistes per aquesta iniciativa.

Puc entendre que li costa adoptar un paper de govern, després de molts anys a l'oposició a l'ajuntament de Roquetes, és difícil adonar-se del canvi de papers alhora de governar. Però això no el pot excusar, ja que té la responsabilitat de governar en el seu poble. Per això no deixo d'estar sorprès per les seves queixes pel fet que el seu ajuntament rebi una subvenció per un total de més 1.360.000 euros per tirar endavant els projectes a la seva elecció i pagats íntegrament al 100%.

Aquests fons provenen de l'estat i són una mesura pal·liativa pel sector de la construcció sobretot, immersos com estem en una crisis econòmica, els socialistes apostem per generar ocupació en tots i cadascuns dels nostres pobles i ciutats. Per això cal clarificar que els diners d'aquesta ajuda no provenen del fons de cooperació local, per cert, hi ha negociacions entre la FEMP i el govern justament per augmentar-lo i no per reduir-lo, com es podria despendre de l'article Sr. Alegret.

En referència a les licitacions, la tramitació depèn, com vostè sap, de l'envergadura del projecte i això no deixa de ser una decisió dels ajuntaments. A no ser que vostè mateix ja assumeixi que no són capaços de gestionar els diners dels ciutadans amb l'eficàcia i l'eficiència necessària. En tot cas, s'hauria de referir al seu govern i no a la resta d'ajuntaments.

Els socialistes tenim moltes responsabilitats de govern, però per afrontar la crisi hem de sumar els esforços de tothom. Crear ocupació és el nostre primer objectiu sense deixar de pensar en un canvi de model de competitivitat per afrontar un futur amb més garanties de prosperitat i benestar social.

Una bona pensada del Govern de Zapatero

Davant la crisis econòmica global, les Terres de l'Ebre no són una excepció, encara que segons l'opinió d'alguns experts no patirem amb la mateixa virulència aquest fenomen que en altres parts del país. No obstant, no podem obviar que l'atur està augmentat al nostre territori i en gran part per la desacceleració del sector de la construcció. Aquest sector va ser dels primers en assenyalar els problemes que ens venien damunt, per això el govern de Zapatero està posant en pràctica diverses mesures per abordar la crisi i pensant també en totes aquelles empreses que dinamitzen el sector de la construcció.

Una d'aquestes mesures és la creació del “Fons Estatal d'Inversió Local” amb el qual es dotaran de diners tots els ajuntaments per poder realitzar obres municipals no contemplades en el pressupost del 2009, d'aquesta manera la mesura està orientada a generar ocupació, ja que la majoria de treballadors contractats hauran de ser aturats. Cal dir que el 100 % de l'obra està pagada pel govern estatal amb la qual cosa no produirà cap dèficit als ajuntaments receptors de l'ajuda.

La quantitat global de diners que hi ha per a les Terres de l'Ebre és de més de 32 Milions d'Euros. Això sense comptar altres mesures que també poden beneficiar al nostre territori, per exemple, l'ajuda per a la indústria de l'automoció.

No es pot frivolitzar amb aquest tema, però estem parlant de la possibilitat de crear al voltant d'un miler de llocs de treball al nostre territori, per això cal que els ajuntaments presentin les seves sol·licituds abans del 25 de gener. Cal treballar ja des de la responsabilitat que representa tirar endavant aquesta mesura perquè la tramitació de la mateixa és faci de forma adient i dins dels terminis previstos, ja que cal assegurar que hem seguit els passos de forma convenient per no quedar-nos al marge d'aquesta ajuda. Estic segur que els nostres ajuntaments ho aprofitaran per fer aquelles obres per a les quals no tenien finançament i que són necessàries per a la millora de la qualitat de vida en els nostres municipis.

Aquesta ajuda és conjuntural, però no deixa de ser una mostra de confiança del Govern amb els ajuntaments, ja que com administracions més properes poden abordar millor moltes de les solucions que els ciutadans ens demanden.

Ens troben llavors davant d'una oportunitat magnífica per generar llocs de treball al nostre territori, per això no ens podem permetre perdre un sol euro. D'aquesta manera entenem que les administracions superiors han de brindar el seu assessorament als petits municipis per ajudar-los en tot el procés administratiu per presentar la documentació necessària, en especial la Diputació de Tarragona a través dels seus serveis d'assessorament.

El treball dels responsables polítics en èpoques difícils pels treballadors i les treballadores i també per a moltes famílies, ha de ser constant, discret i eficaç, i aquest és l'estil que ens caracteritza davant de la ciutadania.. Per això hem de continuar treballant per superar les dificultats actuals i futures i sobretot estar al costat dels que més ens necessiten.

Pepe Ramos un referent de l’esquerra política a Tortosa

Llegint els diaris d’avui m’assabento de la mort del company Pepe Ramos. Recordo molt bé el dia que el vaig conèixer i des de el primer moment va ser per mi un referent polític del pensament progressista a Tortosa. L’honestedat en la seva manera de fer política va esdevenir un referent per qualsevol que vulgues apropar-se al pensament d’esquerres. L’any passat va ser l’última vegada que el vaig veure i recordo que vaig tenir una petita conversa amb ell on va remarcar la importància de la implicació dels joves en els partits polítics i en la lluita de classes. Entenc que la nostra ciutat hauria de fer-li un homenatge com cal i així espero que es faci. Perquè ell ho val!

Ja podem anar a la platja en autobús!!!

Aprofitant l’arribada de l’estiu i de les vacances crec que el títol de l’entrada al meu bloc és idoni per expressar la satisfacció d’aquest nou servei de transport públic, cal dir que anteriorment les dues línies que havia no tenien la suficient freqüència per oferir els horaris necessaris i podies passar-te molts de temps esperant l’autobús per tornar a casa.

D’aquesta manera la Generalitat posa en marxa un nou servei d’autobús entre Tortosa i Alcanar, que millorarà les comunicacions entre els municipis de la costa i l’interior a les Terres de l’Ebre.

Aquesta actuació suposa, a més, un increment de la freqüències de pas, de manera que el nou servei compta amb 32 expedicions els dies feiners, 22 els dissabtes i 20 els diumenges entre les següents punts: Tortosa, Campredó, estació de trens, l’Aldea, l’Hostal dels Alls, Amposta, la Ràpita, les Cases d’Alcanar i Alcanar.

Tortosa perd la Dansa Contemporània

Desprès de llegir les declaracions del coreògraf tortosí, Roberto Olivan, tinc més clar que l’aposta de l’Ajuntament de Tortosa es limitarà a una concepció cultural més tradicional i tancada en si mateixa.

Recordo el temps que vaig estar treballant en el Departament de Cultura amb Toni Sabaté i en una visita que vam fer al Taller de Roberto ens vam comprometre ajudar-lo per reconvertir aquesta activitat en el Primer Festival de Dansa Contemporània de les Terres de l’Ebre. En aquesta línia Toni Sabaté va apostar per una concepció cultural sense límits on els nous llenguatges tinguessin cabuda, impulsant nous festivals que cobrissin totes les tonalitats culturals que existeixen en el panorama internacional, un exemple d’això és el Festival de Música Sacra.

Podem constatar que la pèrdua del Taller Internacional de Dansa Contemporània per la nostra ciutat no és un bon símptoma de la vitalitat cultural que hauria de tenir i de la mateixa manera l’actual govern municipal hauria de recolzar als tortosins reconeguts internacionalment que no abandonen l’ocasió per aportar una part del seu coneixement a la seva estimada ciutat com és el cas de Roberto Olivan.

Manual d'urgència per entendre la pertinaç sequera

Aquí teniu l'entrvista feta a Pedro Arrojo al Periódico.cat en referència a la sequera que pateix Catalunya:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=504033&idseccio_PK=1021

XABIER BARRENASARAGOSSA

Pedro Arrojo és un dels experts en aigua més reconeguts del món. Premi Goldman el 2003, la seva veu autoritzada va tronar en el passat contra el pla hidrològic nacional (PHN) del PP. Arrojo va rebre EL PERIÓDICO dijous al seu modest despatx de la facultat d'Economia de la Universitat de Saragossa i durant gairebé dues hores va desglossar les particularitats de la sequera que vivim. L'origen, les solucions conjunturals i les definitives. El seu convenciment que s'ha de fer arribar aigua a Barcelona per "raons ètiques", encara que sigui captant aigua de l'Ebre, li ha costat alguns dels suports que va recollir en la seva lluita contra el transvasament del riu, ja fa més d'un lustre. Ecologista però de cap manera utòpic, defensa la conservació del medi perquè a la llarga resulta rendible.

1 LA SOLUCIÓ"Al delta no li sobra ni una gota d'aigua per a BCN"

Pedro Arrojo parteix de dues premisses per analitzar el projecte de prolongació del minitransvasament de Tarragona fins a Barcelona. D'una banda, la necessitat "ètica" que els ciutadans tinguin aigua a les aixetes i, de l'altra, que "el delta no té aigua sobrant". Segons el catedràtic, "l'aigua no ha de sortir del delta. Els regants han de seguir amb els seus cultius perquè l'aigua que utilitzen amara el delta d'aigua dolça, com si es trac- tés d'una esponja, i això frena la salinització. És més important la inundació que no pas l'arròs en si. Si es traguessin els arrossars, en 10 anys seria terreny salobre".A més, i fent un símil, "de la mateixa forma que a ningú li sobra sang, a un riu no li sobra mai aigua". I al delta no n'hi sobra, n'hi falta. "En una situació d'emergència es pot donar sang" i, en aquest sentit, el pla Ebre "és una transfusió necessària". No ho era, en canvi, el minitransvasament del 1989, fet per a més glòria, segons Arrojo, de la indústria petroquímica situada al Camp de Tarragona.

BENEFICI PER AL RIU Ara bé, si es compren drets d'aigua per aquests 1,2 metres cúbics per segon que sobren de la concessió del Consorci AigüesTarragona (CAT), aquesta acció "no ha de danyar l'Ebre", és més, "el riu n'ha de sortir beneficiat". Els drets que s'han de comprar equivalen a unes 5.000 hectàrees de regadiu. Aquesta superfície ha de sortir de riu amunt "dels regants del canal d'Urgell, dels del Segarra-Garrigues, del Canal de Navarra...". Es tracta de no regar 5.000 hectàrees de blat de moro. Una petitesa. Conclou.Vast coneixedor de la realitat existent als Estats Units, Arrojo cita també el cas de Califòrnia. Després que el president Jimmy Carter vetés els transvasaments dels rius Trinity (nord de l'estat) i Columbia (a Washington, ja a la frontera amb el Canadà), es va promoure la creació dels anomenats bancs d'aigua o centres d'intercanvi. És a dir, la compra per part de l'Administració de drets de reg. A Califòrnia, per cada 100 metres cúbics que es rescaten als regants, entre 30 i 40 es deixen al riu i els altres 60 van a parar a Los Angeles, pagant, això sí, pels 100. El riu guanya cabal, i els ciutadans, aigua. Pragmatisme anglosaxó.

2 EL FUTUR"Ja és hora de reconvertir l'agricultura a Espanya"

¿Per què un país que conviu tan sovint amb la sequera sempre reacciona amb tan pocs reflexos així que escasseja la pluja? Pel doctor Arrojo l'explicació està en el fet que a Espanya "no hi ha hagut mai una planificació de sequeres". I això malgrat "ser el país amb més infraestructura hidràulica per quilò-metre quadrat i per habitant del món". "El model de gestió --s'esplaia l'expert-- ha estat un model d'oferta. Vostè demana --pel que sigui, per fer més regadiu o més indústria, tant és-- i és obligació de l'Estat" respondre a aquesta petició amb "una altra gran presa, ¡que per a això hi ha el Govern!", ironitza.¿I què se n'ha fet d'aquesta gran presa? "Si ha estat dissenyada per regar 30.000 hectàrees més, se n'acaben posant 40.000. D'aquesta manera, quan arriba una altra sequera... hi torna a haver escassetat d'aigua". Segons el seu parer "s'han utilitzat les sequeres com a argument per justificar, en nom de l'interès general, la gran obra pública, perquè paga el rei. Aquests arguments, en realitat, obeeixen més als interessos de les hidroelèctriques, les constructores o fins i tot els polítics. Predicar obres sempre atrau vots".

LA RECEPTA Davant d'això, Arrojo proposa una recepta amb tres components: "Integrar la gestió de les aigües superficials i les subterrànies i cuidar-se dels aqüífers; promoure els centres d'intercanvi i brodar la reconversió de l'agricultura". Sobre els bancs d'aigua l'expert pregunta: "¿De quina manera es va acabar la sequera de Sevilla l'any 92?". I es respon:"No va ser amb un transvasament, no. Va ser amb un anunci al diari. Es van oferir diners a qui deixés de regar i vengués els seus drets sobre l'aigua".Quan es va detectar que no hi havia peix per a tota la flota pesquera "es va abordar la reconversió del sector, encara que no fos políticament correcte. ¿I què es va fer? Es van aportar diners públics per a una flota més petita i moderna i un seguit d'amortidors socials per als que es quedaven a l'atur. Això ha passat en la pesca, en la mineria, a les drassanes, en la siderúrgia... Però no hi ha pitera, com diuen a Aragó, és a dir, no hi ha valor polític per fer-ho en l'agricultura".

3 EL BALANÇ"La Generalitat té un gran pla de futur"El premi Goldman del 2003 parla amb entusiasme de la planificació del Govern català per a les pròximes dècades. L'obtenció mitjançant dessalinitzadores de 200 hectòmetres cúbics anuals d'aigua permetrà que "Barcelona s'oblidi de la sequera com a mínim els pròxims 50 anys".Per Arrojo, la Generalitat ha fet algunes coses malament, sobretot en la gestió de la crisi, però "té una estratègia de futur". Una estratègia "molt consistent" que rebutja el transvasament del Roine, "per car", i el de l'Ebre, "per car i perquè l'aigua és prepotable donada la seva salinitat".

Es tracta d'"una estratègia moderna i antitransvasament, però de manera raonada, no dogmàtica", explica Arrojo i, a continuació, afegeix "que s'està fent el que no s'ha fet mai a Espanya, i possiblement tampoc a Europa, que és iniciar la reversió d'un transvasament ja fet, el del Ter. Amb les dessalinitzadores aquest riu tornarà a néixer".

REUTILITZACIÓ D'AIGUA Un altre aspecte de la gestió de Medi Ambient que mereix l'aprovació de l'expert és la introducció d'aigua reutilitzada i potabilitzada a la xarxa de subministrament. "Sona malament, però ¿què es pensen els saragossans que beuen diàriament? ¿O els barcelonins? Doncs les aigües de retorn del clavegueram i industrials de milers de persones aigües amunt. Si els rius estan en bon estat ecològic, no passa res". És més, "ha de formar part no només d'estratègies de sequera, sinó dels plans estructurals". El fet de conservar els rius en bon estat, per Arrojo, no és "romanticisme ecologista, sinó pur pragmatisme economicista anglosaxó". Aquests han entès "més bé que els llatins la faula de la gallina dels ous d'or. L'animalet no els importa gens ni mica, però els encanten els ous que pon cada matí. I ells han decidit que és intel.ligent cuidar un riu, perquè en bon estat és una macrodepuradora natural i s'estalvien un munt de diners".

4 LA CRÍTICA"Els transvasaments són subvencions"Pedro Arrojo afirma que no s'oposa als transvasaments. Simplement, cada vegada que algú pronuncia la paraula, li agrada preguntar: "¿Transvasament? ¿Per a què?". Segons l'expert, el progrés "ha depredat l'entorn, i quan ha acabat amb el més immediat sempre hi ha algú qui aixeca el cap per veure on hi ha més aigua. Una vegada localitzada diu: 'Que me la portin'. Els mitjans tècnics permeten portar el Rin a Màlaga, si es vol. I com que paga l'Estat...". I sentencia: "Aquesta manera de procedir s'ha d'acabar". A l'ombra d'aquestes obres, afegeix, "es protegeix el desarrollismo, que combina el més pervers del mercat amb el més pervers de la subvenció pública". I s'acaba subvencionant el dret a ser més ric dels més rics. "Aquesta planificació és la que s'ha de combatre. No el transvasament en si". Al seu entendre, la combinació d'"un desarrollismo de mercat, sense planificació territorial, unit a la subvenció pública que suposa un transvasament" resulta un còctel nefast.

RECUPERAR COSTOS Per evitar-ho, "s'han de recuperar els costos de l'aigua. Aigua per a tots, sí, però no per a qualsevol cosa. Si es vol produir més economia, és le- gítim, però que es paguin els transvasaments que siguin necessaris per a aquests projectes. Tant si es diuen Monegres projecte Gran Scala, a l'Aragó, es diuen Almeria o València". Arrojo manté que si el sector privat hagués de fer front a la factura d'un transvasament, aquests disminuirien gairebé a zero. " ¿Dret de les persones a l'aigua? Tot. Però aquest consum només suposa el 6% del total", recorda i postil.la: "La resta és ambició econòmica, que sempre en vol més. Aquest és el cas de Gran Scala i de les noves 300.000 hectàrees projectades de regadiu previstes a tota la conca de l'Ebre, entre les quals hi ha les del Segarra-Garrigues...". Aquests projectes són el que ell anomena "aigua economia, que no s'ha de confondre amb l'aigua dret".

Entrevista al President de la Fundació de la Nova Cultura de l'Aigua.

Mònica Terribas entrevista Pedro Arrojo, de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. Pots veure l’entrevista sencera en aquest enllaç de TV3.
http://www.tv3.cat/videos/381809

Licitació dels estudis de la segona fase del desdoblament de l’Eix de l’Ebre

Bones notícies per les Terres de l’Ebre s’ha publicat l’anunci pel qual el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat licita la redacció dels estudis per al desdoblament de l’Eix de l’Ebre entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita.

El començament de l’estudi d’aquesta segona fase del desdoblament de l’Ebre ens ajudarà a evitar la dilatació de tot el projecte en el temps, ja que d’aquesta manera en el moment d’executar el conjunt d’obres de totes les fases es produiran consecutivament evitant retards entre aquestes.

Els socialistes ebrencs pensem que és vital tenir el més aviat possible una via de comunicació moderna que vertebri el territori i ens permeti millorar les condicions futures del nostre desenvolupament socioeconòmic.

Una calçotada amb els companys d’Ascó

La veritat que no hi ha millor manera de començar la campanya que amb una bona calçotada, els companys d’Ascó dominen perfectament l’art de la cuina tradicional i en un mas típic vaig poder constatar-lo, en la foto podeu veure els postres i amb la sorpresa d’aquella magnifica decoració.

Més d'un centenar de persones han participat en la segona Escola de Formació de les Terres de l’Ebre.

La barraca va ser l’escenari escollit per la segona Escola de Formació de les Terres de l'Ebre del PSC. Cal destacar l’èxit de la participació i també de les ponències que s’han portat a terme. L’Escola és una mostra més dels espais de debat del nostre partit, som un partit viu i ens agrada participar, parlar dels reptes i de quines solucions es poden implementar en les nostre polítiques. De la mateixa manera la jornada es va complementar amb un dinar de germanor i una visita al nou mirador de l’encanyissada.Aquí teniu algunes imatges de la jornada.


Xavier Marín, Director de l'Escola Xavier Soto, en la seva conferència "Dreta - Esquerra, diferències polítiques fonamentals".

La variant en marxa...

Avui el Consell de Ministres aprovarà la licitació de la variant de l’Aldea, no cal dir la necessitat d’aquesta variant i la paciència que han tingut la majoria de veïns d’aquesta població. Però també tenim que ser conscient que l’elaboració del projecte ha sigut costós i no tant en diners com en temps. Millor no recordar algunes manifestacions gratuïtes d’algun polític local i celebrem la bona noticia.

Defensar l’alegria

L’IDECE organitza la jornada oberta “l’Arquitectura al servei de la planificació urbanística”

L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) promou la segona trobada per a empresaris, tècnics i professionals interessats en l’urbanisme i l’arquitectura de que tindrà lloc el dijous, 15 de novembre, a la Cambra de Comerç de Tortosa. Entre altres convidats, hi participarà el prestigiós arquitecte Víctor Rahola o el president de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya, Josep M. Vilanova.
La jornada, que és totalment gratuïta, començarà a dos quarts de deu del matí i està previst que es tanqui amb un dinar de cloenda. Obrirà l’acte la inauguració de la sessió de treball per part de la Directora de l’IDECE, Genoveva Margalef, el vicepresident segon de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, Néstor Solé i la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tortosa, Meritxell Roigé.
La taula rodona debatirà sobre temes d’urbanisme, així com sobre la rehabilitació dels cascs antics de les ciutats, tema d’actualitat ja que queda emmarcat per la recent Llei de Barris. El moderador serà Antoni Sabaté, que és el Responsable de l’Acció Territorial a les Terres de l’Ebre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Pel que fa als ponents, hi seran el President de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya, Josep Maria Vilanova, el President del Gremi de Constructors del Baix Ebre, Juan Manuel Gatón, el Cap del servei Territorial d’Urbanisme a Tarragona i les Terres de l’Ebre, Francesc Santacana i el President del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de l’Ebre, Joan Josep Curto.
Com a conferència central de la jornada, destacar la presència d’un prestigiós arquitecte i professor associat de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Víctor Rahola, que parlarà sobre la seva experiència com a arquitecte i la relació que aquesta disciplina té amb l’urbanisme i les ciutats. Finalment, l’encarregat de tancar la jornada serà el vicepresident primer de l’IDECE, en Josep Solé. Està previst fer un dinar al final de l’acte amb tots els assistents.
Cal destacar que aquesta iniciativa de l’IDECE es correspon a la voluntat d’aquest organisme de donar projecció a les comarques de l’Ebre. Aquesta jornada dedicada a l’urbanisme té un precedent en la que va tenir lloc el mes de maig i que va estar centrada en el potencial econòmic del territori. Entre els ponents que hi van participar, el catedràtic d’Economia de la UB, Germà Bel.
L’IDECE és un organisme autònom depenent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya creat l’any 1993. La principal finalitat és la de impulsar i dinamitzar les quatre comarques ebrenques, amb la intenció de proporcionar un millor coneixement de la realitat i les perspectives d’aquesta zona.