Pepe Ramos un referent de l’esquerra política a Tortosa

Llegint els diaris d’avui m’assabento de la mort del company Pepe Ramos. Recordo molt bé el dia que el vaig conèixer i des de el primer moment va ser per mi un referent polític del pensament progressista a Tortosa. L’honestedat en la seva manera de fer política va esdevenir un referent per qualsevol que vulgues apropar-se al pensament d’esquerres. L’any passat va ser l’última vegada que el vaig veure i recordo que vaig tenir una petita conversa amb ell on va remarcar la importància de la implicació dels joves en els partits polítics i en la lluita de classes. Entenc que la nostra ciutat hauria de fer-li un homenatge com cal i així espero que es faci. Perquè ell ho val!

Ja podem anar a la platja en autobús!!!

Aprofitant l’arribada de l’estiu i de les vacances crec que el títol de l’entrada al meu bloc és idoni per expressar la satisfacció d’aquest nou servei de transport públic, cal dir que anteriorment les dues línies que havia no tenien la suficient freqüència per oferir els horaris necessaris i podies passar-te molts de temps esperant l’autobús per tornar a casa.

D’aquesta manera la Generalitat posa en marxa un nou servei d’autobús entre Tortosa i Alcanar, que millorarà les comunicacions entre els municipis de la costa i l’interior a les Terres de l’Ebre.

Aquesta actuació suposa, a més, un increment de la freqüències de pas, de manera que el nou servei compta amb 32 expedicions els dies feiners, 22 els dissabtes i 20 els diumenges entre les següents punts: Tortosa, Campredó, estació de trens, l’Aldea, l’Hostal dels Alls, Amposta, la Ràpita, les Cases d’Alcanar i Alcanar.

Tortosa perd la Dansa Contemporània

Desprès de llegir les declaracions del coreògraf tortosí, Roberto Olivan, tinc més clar que l’aposta de l’Ajuntament de Tortosa es limitarà a una concepció cultural més tradicional i tancada en si mateixa.

Recordo el temps que vaig estar treballant en el Departament de Cultura amb Toni Sabaté i en una visita que vam fer al Taller de Roberto ens vam comprometre ajudar-lo per reconvertir aquesta activitat en el Primer Festival de Dansa Contemporània de les Terres de l’Ebre. En aquesta línia Toni Sabaté va apostar per una concepció cultural sense límits on els nous llenguatges tinguessin cabuda, impulsant nous festivals que cobrissin totes les tonalitats culturals que existeixen en el panorama internacional, un exemple d’això és el Festival de Música Sacra.

Podem constatar que la pèrdua del Taller Internacional de Dansa Contemporània per la nostra ciutat no és un bon símptoma de la vitalitat cultural que hauria de tenir i de la mateixa manera l’actual govern municipal hauria de recolzar als tortosins reconeguts internacionalment que no abandonen l’ocasió per aportar una part del seu coneixement a la seva estimada ciutat com és el cas de Roberto Olivan.

Manual d'urgència per entendre la pertinaç sequera

Aquí teniu l'entrvista feta a Pedro Arrojo al Periódico.cat en referència a la sequera que pateix Catalunya:

http://www.elperiodico.cat/default.asp?idpublicacio_PK=46&idioma=CAT&idnoticia_PK=504033&idseccio_PK=1021

XABIER BARRENASARAGOSSA

Pedro Arrojo és un dels experts en aigua més reconeguts del món. Premi Goldman el 2003, la seva veu autoritzada va tronar en el passat contra el pla hidrològic nacional (PHN) del PP. Arrojo va rebre EL PERIÓDICO dijous al seu modest despatx de la facultat d'Economia de la Universitat de Saragossa i durant gairebé dues hores va desglossar les particularitats de la sequera que vivim. L'origen, les solucions conjunturals i les definitives. El seu convenciment que s'ha de fer arribar aigua a Barcelona per "raons ètiques", encara que sigui captant aigua de l'Ebre, li ha costat alguns dels suports que va recollir en la seva lluita contra el transvasament del riu, ja fa més d'un lustre. Ecologista però de cap manera utòpic, defensa la conservació del medi perquè a la llarga resulta rendible.

1 LA SOLUCIÓ"Al delta no li sobra ni una gota d'aigua per a BCN"

Pedro Arrojo parteix de dues premisses per analitzar el projecte de prolongació del minitransvasament de Tarragona fins a Barcelona. D'una banda, la necessitat "ètica" que els ciutadans tinguin aigua a les aixetes i, de l'altra, que "el delta no té aigua sobrant". Segons el catedràtic, "l'aigua no ha de sortir del delta. Els regants han de seguir amb els seus cultius perquè l'aigua que utilitzen amara el delta d'aigua dolça, com si es trac- tés d'una esponja, i això frena la salinització. És més important la inundació que no pas l'arròs en si. Si es traguessin els arrossars, en 10 anys seria terreny salobre".A més, i fent un símil, "de la mateixa forma que a ningú li sobra sang, a un riu no li sobra mai aigua". I al delta no n'hi sobra, n'hi falta. "En una situació d'emergència es pot donar sang" i, en aquest sentit, el pla Ebre "és una transfusió necessària". No ho era, en canvi, el minitransvasament del 1989, fet per a més glòria, segons Arrojo, de la indústria petroquímica situada al Camp de Tarragona.

BENEFICI PER AL RIU Ara bé, si es compren drets d'aigua per aquests 1,2 metres cúbics per segon que sobren de la concessió del Consorci AigüesTarragona (CAT), aquesta acció "no ha de danyar l'Ebre", és més, "el riu n'ha de sortir beneficiat". Els drets que s'han de comprar equivalen a unes 5.000 hectàrees de regadiu. Aquesta superfície ha de sortir de riu amunt "dels regants del canal d'Urgell, dels del Segarra-Garrigues, del Canal de Navarra...". Es tracta de no regar 5.000 hectàrees de blat de moro. Una petitesa. Conclou.Vast coneixedor de la realitat existent als Estats Units, Arrojo cita també el cas de Califòrnia. Després que el president Jimmy Carter vetés els transvasaments dels rius Trinity (nord de l'estat) i Columbia (a Washington, ja a la frontera amb el Canadà), es va promoure la creació dels anomenats bancs d'aigua o centres d'intercanvi. És a dir, la compra per part de l'Administració de drets de reg. A Califòrnia, per cada 100 metres cúbics que es rescaten als regants, entre 30 i 40 es deixen al riu i els altres 60 van a parar a Los Angeles, pagant, això sí, pels 100. El riu guanya cabal, i els ciutadans, aigua. Pragmatisme anglosaxó.

2 EL FUTUR"Ja és hora de reconvertir l'agricultura a Espanya"

¿Per què un país que conviu tan sovint amb la sequera sempre reacciona amb tan pocs reflexos així que escasseja la pluja? Pel doctor Arrojo l'explicació està en el fet que a Espanya "no hi ha hagut mai una planificació de sequeres". I això malgrat "ser el país amb més infraestructura hidràulica per quilò-metre quadrat i per habitant del món". "El model de gestió --s'esplaia l'expert-- ha estat un model d'oferta. Vostè demana --pel que sigui, per fer més regadiu o més indústria, tant és-- i és obligació de l'Estat" respondre a aquesta petició amb "una altra gran presa, ¡que per a això hi ha el Govern!", ironitza.¿I què se n'ha fet d'aquesta gran presa? "Si ha estat dissenyada per regar 30.000 hectàrees més, se n'acaben posant 40.000. D'aquesta manera, quan arriba una altra sequera... hi torna a haver escassetat d'aigua". Segons el seu parer "s'han utilitzat les sequeres com a argument per justificar, en nom de l'interès general, la gran obra pública, perquè paga el rei. Aquests arguments, en realitat, obeeixen més als interessos de les hidroelèctriques, les constructores o fins i tot els polítics. Predicar obres sempre atrau vots".

LA RECEPTA Davant d'això, Arrojo proposa una recepta amb tres components: "Integrar la gestió de les aigües superficials i les subterrànies i cuidar-se dels aqüífers; promoure els centres d'intercanvi i brodar la reconversió de l'agricultura". Sobre els bancs d'aigua l'expert pregunta: "¿De quina manera es va acabar la sequera de Sevilla l'any 92?". I es respon:"No va ser amb un transvasament, no. Va ser amb un anunci al diari. Es van oferir diners a qui deixés de regar i vengués els seus drets sobre l'aigua".Quan es va detectar que no hi havia peix per a tota la flota pesquera "es va abordar la reconversió del sector, encara que no fos políticament correcte. ¿I què es va fer? Es van aportar diners públics per a una flota més petita i moderna i un seguit d'amortidors socials per als que es quedaven a l'atur. Això ha passat en la pesca, en la mineria, a les drassanes, en la siderúrgia... Però no hi ha pitera, com diuen a Aragó, és a dir, no hi ha valor polític per fer-ho en l'agricultura".

3 EL BALANÇ"La Generalitat té un gran pla de futur"El premi Goldman del 2003 parla amb entusiasme de la planificació del Govern català per a les pròximes dècades. L'obtenció mitjançant dessalinitzadores de 200 hectòmetres cúbics anuals d'aigua permetrà que "Barcelona s'oblidi de la sequera com a mínim els pròxims 50 anys".Per Arrojo, la Generalitat ha fet algunes coses malament, sobretot en la gestió de la crisi, però "té una estratègia de futur". Una estratègia "molt consistent" que rebutja el transvasament del Roine, "per car", i el de l'Ebre, "per car i perquè l'aigua és prepotable donada la seva salinitat".

Es tracta d'"una estratègia moderna i antitransvasament, però de manera raonada, no dogmàtica", explica Arrojo i, a continuació, afegeix "que s'està fent el que no s'ha fet mai a Espanya, i possiblement tampoc a Europa, que és iniciar la reversió d'un transvasament ja fet, el del Ter. Amb les dessalinitzadores aquest riu tornarà a néixer".

REUTILITZACIÓ D'AIGUA Un altre aspecte de la gestió de Medi Ambient que mereix l'aprovació de l'expert és la introducció d'aigua reutilitzada i potabilitzada a la xarxa de subministrament. "Sona malament, però ¿què es pensen els saragossans que beuen diàriament? ¿O els barcelonins? Doncs les aigües de retorn del clavegueram i industrials de milers de persones aigües amunt. Si els rius estan en bon estat ecològic, no passa res". És més, "ha de formar part no només d'estratègies de sequera, sinó dels plans estructurals". El fet de conservar els rius en bon estat, per Arrojo, no és "romanticisme ecologista, sinó pur pragmatisme economicista anglosaxó". Aquests han entès "més bé que els llatins la faula de la gallina dels ous d'or. L'animalet no els importa gens ni mica, però els encanten els ous que pon cada matí. I ells han decidit que és intel.ligent cuidar un riu, perquè en bon estat és una macrodepuradora natural i s'estalvien un munt de diners".

4 LA CRÍTICA"Els transvasaments són subvencions"Pedro Arrojo afirma que no s'oposa als transvasaments. Simplement, cada vegada que algú pronuncia la paraula, li agrada preguntar: "¿Transvasament? ¿Per a què?". Segons l'expert, el progrés "ha depredat l'entorn, i quan ha acabat amb el més immediat sempre hi ha algú qui aixeca el cap per veure on hi ha més aigua. Una vegada localitzada diu: 'Que me la portin'. Els mitjans tècnics permeten portar el Rin a Màlaga, si es vol. I com que paga l'Estat...". I sentencia: "Aquesta manera de procedir s'ha d'acabar". A l'ombra d'aquestes obres, afegeix, "es protegeix el desarrollismo, que combina el més pervers del mercat amb el més pervers de la subvenció pública". I s'acaba subvencionant el dret a ser més ric dels més rics. "Aquesta planificació és la que s'ha de combatre. No el transvasament en si". Al seu entendre, la combinació d'"un desarrollismo de mercat, sense planificació territorial, unit a la subvenció pública que suposa un transvasament" resulta un còctel nefast.

RECUPERAR COSTOS Per evitar-ho, "s'han de recuperar els costos de l'aigua. Aigua per a tots, sí, però no per a qualsevol cosa. Si es vol produir més economia, és le- gítim, però que es paguin els transvasaments que siguin necessaris per a aquests projectes. Tant si es diuen Monegres projecte Gran Scala, a l'Aragó, es diuen Almeria o València". Arrojo manté que si el sector privat hagués de fer front a la factura d'un transvasament, aquests disminuirien gairebé a zero. " ¿Dret de les persones a l'aigua? Tot. Però aquest consum només suposa el 6% del total", recorda i postil.la: "La resta és ambició econòmica, que sempre en vol més. Aquest és el cas de Gran Scala i de les noves 300.000 hectàrees projectades de regadiu previstes a tota la conca de l'Ebre, entre les quals hi ha les del Segarra-Garrigues...". Aquests projectes són el que ell anomena "aigua economia, que no s'ha de confondre amb l'aigua dret".

Entrevista al President de la Fundació de la Nova Cultura de l'Aigua.

Mònica Terribas entrevista Pedro Arrojo, de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua. Pots veure l’entrevista sencera en aquest enllaç de TV3.
http://www.tv3.cat/videos/381809

Licitació dels estudis de la segona fase del desdoblament de l’Eix de l’Ebre

Bones notícies per les Terres de l’Ebre s’ha publicat l’anunci pel qual el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat licita la redacció dels estudis per al desdoblament de l’Eix de l’Ebre entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita.

El començament de l’estudi d’aquesta segona fase del desdoblament de l’Ebre ens ajudarà a evitar la dilatació de tot el projecte en el temps, ja que d’aquesta manera en el moment d’executar el conjunt d’obres de totes les fases es produiran consecutivament evitant retards entre aquestes.

Els socialistes ebrencs pensem que és vital tenir el més aviat possible una via de comunicació moderna que vertebri el territori i ens permeti millorar les condicions futures del nostre desenvolupament socioeconòmic.

Una calçotada amb els companys d’Ascó

La veritat que no hi ha millor manera de començar la campanya que amb una bona calçotada, els companys d’Ascó dominen perfectament l’art de la cuina tradicional i en un mas típic vaig poder constatar-lo, en la foto podeu veure els postres i amb la sorpresa d’aquella magnifica decoració.

Més d'un centenar de persones han participat en la segona Escola de Formació de les Terres de l’Ebre.

La barraca va ser l’escenari escollit per la segona Escola de Formació de les Terres de l'Ebre del PSC. Cal destacar l’èxit de la participació i també de les ponències que s’han portat a terme. L’Escola és una mostra més dels espais de debat del nostre partit, som un partit viu i ens agrada participar, parlar dels reptes i de quines solucions es poden implementar en les nostre polítiques. De la mateixa manera la jornada es va complementar amb un dinar de germanor i una visita al nou mirador de l’encanyissada.Aquí teniu algunes imatges de la jornada.


Xavier Marín, Director de l'Escola Xavier Soto, en la seva conferència "Dreta - Esquerra, diferències polítiques fonamentals".

La variant en marxa...

Avui el Consell de Ministres aprovarà la licitació de la variant de l’Aldea, no cal dir la necessitat d’aquesta variant i la paciència que han tingut la majoria de veïns d’aquesta població. Però també tenim que ser conscient que l’elaboració del projecte ha sigut costós i no tant en diners com en temps. Millor no recordar algunes manifestacions gratuïtes d’algun polític local i celebrem la bona noticia.

Defensar l’alegria

L’IDECE organitza la jornada oberta “l’Arquitectura al servei de la planificació urbanística”

L’Institut per al Desenvolupament de les Comarques de l’Ebre (IDECE) promou la segona trobada per a empresaris, tècnics i professionals interessats en l’urbanisme i l’arquitectura de que tindrà lloc el dijous, 15 de novembre, a la Cambra de Comerç de Tortosa. Entre altres convidats, hi participarà el prestigiós arquitecte Víctor Rahola o el president de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya, Josep M. Vilanova.
La jornada, que és totalment gratuïta, començarà a dos quarts de deu del matí i està previst que es tanqui amb un dinar de cloenda. Obrirà l’acte la inauguració de la sessió de treball per part de la Directora de l’IDECE, Genoveva Margalef, el vicepresident segon de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tortosa, Néstor Solé i la regidora d’Urbanisme de l’Ajuntament de Tortosa, Meritxell Roigé.
La taula rodona debatirà sobre temes d’urbanisme, així com sobre la rehabilitació dels cascs antics de les ciutats, tema d’actualitat ja que queda emmarcat per la recent Llei de Barris. El moderador serà Antoni Sabaté, que és el Responsable de l’Acció Territorial a les Terres de l’Ebre del Departament de Política Territorial i Obres Públiques. Pel que fa als ponents, hi seran el President de l’Agrupació d’Arquitectes Urbanistes de Catalunya, Josep Maria Vilanova, el President del Gremi de Constructors del Baix Ebre, Juan Manuel Gatón, el Cap del servei Territorial d’Urbanisme a Tarragona i les Terres de l’Ebre, Francesc Santacana i el President del Col•legi d’Arquitectes de Catalunya Demarcació de l’Ebre, Joan Josep Curto.
Com a conferència central de la jornada, destacar la presència d’un prestigiós arquitecte i professor associat de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona, Víctor Rahola, que parlarà sobre la seva experiència com a arquitecte i la relació que aquesta disciplina té amb l’urbanisme i les ciutats. Finalment, l’encarregat de tancar la jornada serà el vicepresident primer de l’IDECE, en Josep Solé. Està previst fer un dinar al final de l’acte amb tots els assistents.
Cal destacar que aquesta iniciativa de l’IDECE es correspon a la voluntat d’aquest organisme de donar projecció a les comarques de l’Ebre. Aquesta jornada dedicada a l’urbanisme té un precedent en la que va tenir lloc el mes de maig i que va estar centrada en el potencial econòmic del territori. Entre els ponents que hi van participar, el catedràtic d’Economia de la UB, Germà Bel.
L’IDECE és un organisme autònom depenent del Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya creat l’any 1993. La principal finalitat és la de impulsar i dinamitzar les quatre comarques ebrenques, amb la intenció de proporcionar un millor coneixement de la realitat i les perspectives d’aquesta zona.

Educació per la ciutadania

Aquí teniu una realitat social que tenim que canviar entre tots i totes.

Resolució del Consell de Federació del PSC

El Consell de Federació del PSC a les Terres de l'Ebre, davant la reiteració de la proposta transvassista del PP, feta en el debat d'investidura a les Corts Valencianes, pel president Francisco Camps i tenint present la intervenció de resposta del president del grup socialista a les Corts Valencianes, Joan I. Pla, adoptem la següent resolució:

1.Reiterem la nostra posició contraria als transvassaments d'aigua entre conques hidrogràfiques i reiterem la nostra adhessió al "Compromís per l'Ebre" tal i com el vàrem signar.

2.Manifestem el nostre ple suport a la política d'aigües del govern de l'estat, presidit pel Sr. José Luís Rodríguez Zapatero, i pel Govern de la Generalitat presidit pel Sr. José Montilla, política que es va iniciar amb la derogació del Pla Hidrològic Nacional, aprovat amb els vots del partit PP i CiU i que després s'ha concretat amb el "programa agua" que recull les principals propostes d'allò que s'ha vingut anomenar la Nova Cultura de l'Aigua i que exclou la formula dels transvassaments entre conques.

3.Mostrem el nostre desacord amb la proposta del Sr. Joan Ignasi Pla d' apostar per un transvassament de l'Ebre de menors dimensions. Contrària a la política del PSOE en l'àmbit Federal.

4.Donem ple suport a les conclusions de la comissió per la sostenibilitat celebrada el 8 de març de 2007 en la qual es va aprovar la proposta de cabal mediambiental que ha d'ésser incorporada al Pla Integral del Delta de l'Ebre i al nou Pla Hidrològic de la conca de l'Ebre que s'està començant a redactar.



Terres de l'Ebre, 28 de juny 2007

El PP vol el transvasament de l’Ebre, nosaltres no!

És curiós que cada vegada que algú faci un brindis al sol, tinguéssim que sortir a desmentir-ho, suposo que és el preu de ser un partit gran i de govern. Les declaracions del líder socialista valencià no són més que una invitació al diàleg, que per l’altra part tant el PSPV com el PP crec que són conscient que això no es produirà per diferents raons. Entre aquestes la proximitat de les eleccions generals, el PP vol continuar utilitzant l’estratègia de la confrontació per l’aigua, ja que en València estar a favor del transvasament de l’Ebre és rentable electoralment i això Joan Ignasi Pla també és conscient i suposo que vol restar-li discurs al PP.

Potser la resta de socialistes, incloent la postura del Govern Central, no estem d’acord. Però tothom sap que el PSOE i el PSC van estar en contra del PHN i ara intentem solucionar els problemes amb alternatives més sostenibles. Com diu Montilla: Fets i no paraules! Els fets són la derogació del PHN i les paraules si voleu ...

Amaral i Aznar

PRESENTACIÓ DEL CAP DE LLISTA A DELTEBRE

Al voltant de 500 persones, en la seva gran majoria de Deltebre, van assistir al sopar de presentació del candidat del PSC a l'Alcaldia de Deltebre, Paco Callau Casanova, va tenir lloc ahir a la nit en l'Hotel Rull de Deltebre.



La presentació va anar a càrrec del primer Secretari de l'agrupació local del PSC a Deltebre, José Ramon Castells que va obrir un acte presidit pel Conseller d'Educació Ernest Maragall i que ha marcat el tret d'inici de la pre-campanya a n'aquesta població del Delta. Posteriorment, el Primer Secretari de la Federació Antoni Sabaté va fer un repàs sobre la situació política al país i a les Terres de l'Ebre destacant el treball fet a Deltebre per parts de tots els dirigents locals.

Per la seva part, Joan Sabaté, President del PSC va centrar-se en les expectatives electorals de la candidatura a Deltebre, ressaltant la bona progressió del PSC per assolir el govern municipal i l'alcaldia. La cloenda de l'acte va anar a càrrec de Paco Callau, on va destacar les primeres línies programàtiques orientades a millorar el benestar de les persones.

Ernest Maragall va voler explicitar les noves oportunitats per les Terres de l'Ebre i va ressaltar l'esperit de lluita dels ebrencs contra el PHN, recordant que ara la feina s'ha d'orientar per treballar pel territori, possibilitant inversions i idees noves que han de donar una nova empenta a les Terres de l'Ebre.

Al sopar van assistir diversos membres de l'executiva de la Federació de l'Ebre del PSC i càrrecs públics.

Un cap de setmana a l’escola d’hivern

El cap de setmana passat vaig assistir a l’escola d’hivern del PSC, les xerrades van ser força interessants, però voldria ressaltar l’ultima intervenció del diumenge amb la Vicepresidenta del Govern de l’estat, Maria Teresa Fernández de la Vega, és la primera vegada que puc escoltar-la en una xerrada. La seva intervenció va ser impecable, defensant els principis de solidaritat territorial, els valors democràtics i el compromís per continuar treballant pel benestar de la ciutadania. També es va referir a la bona situació de l’economia del seu creixement arreu de l’estat, recordant que actualment ja som la vuitena potència econòmica mundial.

Bé, potser això explica en part el comportament del PP, com no poden acusar als socialistes per la situació econòmica i laboral, s’han d’inventar conspiracions i altres bestieses. En definitiva nosaltres a treballar pels ciutadans, ja que qualsevol situació sempre és millorable i encara tenim molt de camí per fer.

Presentació de la candidatura de URAPAC-UPA

En la seu del col·legi de periodistes s’ha presentat la nova candidatura per les eleccions de la cambres agràries amb la presència de Pepe Àlvarez.

El PSC presentarà llista a Ginestar en les properes eleccions municipals

Desprès de vint anys, el PSC presentarà llista electoral en les properes eleccions municipals a la població de Ginestar (Ribera d’Ebre). La llista, sota les sigles PSC-PM, estarà encapçalada per Josep Maria Domènech, conegut col.laborador en diverses entitats locals de caire social.
Domènech, que ja està treballant en la confecció del programa municipal, ha assegurat que “serà una candidatura potent, força variada, de la que formaran part sindicalistes, empresaris autònoms, membres de associacions culturals i socials ... de Ginestar. D’aquesta manera es pretén elaborar un programa que reculli totes les inquietuds i sensibilitats de la població i dissenyar un projecte de futur ambiciós per al municipi, tant urbanísticament com social i econòmicament. Això permetrà afrontar les necessitats existents i planificar un model de desenvolupament pròpi per a Ginestar”
Aquesta candidatura pretén assolir l’alcaldia de Ginestar “després de molts d’anys de govern de CIU al que se li ha fet ja més que evident un desgast que paralitza el devenir del municipi”

Les dependentes, un cas recurrent de precarietat laboral a l’Ebre.

El sector del comerç és un dels sectors típics de moltes ciutats i capitals de comarca, d’aquesta manera és una part important de llocs de treball que depenen de petites empreses familiars o empresaris que volen diversificar les seves inversions. També podem afirmar que és un dels sectors on podem apreciar molta precarietat laboral. Amb un perfil característic del treballador que acostuma a ser una dona jove, amb estudis primaris o secundaris i de família treballadora.

Podem també afegir les pràctiques precàries en la mateixa formulació del contracte, amb una categoria laboral d’ajudant de segona de dependenta, d’aquesta manera encara que la seva feina desenvolupada realment és de dependenta l’empresari es pot permetre pagar menys acullin-se al conveni de manera fraudulenta, practica comú en la majoria de comerços de la zona i segurament de molts més llocs. Són dels treballadors pitjors pagats de tots els sectors amb sous al voltant dels 600 euros.

La tendència dels darrers anys a Catalunya ha estat la temporalitat en la contractació tal i com podem constatar amb les dades estadístiques publicades anualment per el Departament de Treball. La dada oscil·la entre el 85-87% de contractació temporal.

D’aquesta manera molts de treballadors es troben en perill d’exclusió social i de la mateixa manera sumant aquestes pràctiques abusives per part de molts empresaris encara més, un marc legal que no pareix donar suficients garanties i la falta de mecanismes com pot ser la falta d’inspectors de treball, tenim un còctel perillós que es suma a la temporalitat.

La socialdemocràcia europea haurà de renovar el seu discurs i les seves polítiques per poder afrontar els nous reptes, no tenim que renunciar a les conquestes socials i l’estat del benestar, però això també ens obligarà a realitzar canvis, la formula d’una renta bàsica per tots els ciutadans no deixa de ser una idea atractiva i potser un dels reptes que la nova classe política i sindical hauria de fixar com a meta o almenys explorar seriosament.