12/12/2008

Una bona pensada del Govern de Zapatero


Davant la crisis econòmica global, les Terres de l'Ebre no són una excepció, encara que segons l'opinió d'alguns experts no patirem amb la mateixa virulència aquest fenomen que en altres parts del país. No obstant, no podem obviar que l'atur està augmentat al nostre territori i en gran part per la desacceleració del sector de la construcció. Aquest sector va ser dels primers en assenyalar els problemes que ens venien damunt, per això el govern de Zapatero està posant en pràctica diverses mesures per abordar la crisi i pensant també en totes aquelles empreses que dinamitzen el sector de la construcció.


Una d'aquestes mesures és la creació del “Fons Estatal d'Inversió Local” amb el qual es dotaran de diners tots els ajuntaments per poder realitzar obres municipals no contemplades en el pressupost del 2009, d'aquesta manera la mesura està orientada a generar ocupació, ja que la majoria de treballadors contractats hauran de ser aturats. Cal dir que el 100 % de l'obra està pagada pel govern estatal amb la qual cosa no produirà cap dèficit als ajuntaments receptors de l'ajuda.


La quantitat global de diners que hi ha per a les Terres de l'Ebre és de més de 32 Milions d'Euros. Això sense comptar altres mesures que també poden beneficiar al nostre territori, per exemple, l'ajuda per a la indústria de l'automoció.


No es pot frivolitzar amb aquest tema, però estem parlant de la possibilitat de crear al voltant d'un miler de llocs de treball al nostre territori, per això cal que els ajuntaments presentin les seves sol·licituds abans del 25 de gener. Cal treballar ja des de la responsabilitat que representa tirar endavant aquesta mesura perquè la tramitació de la mateixa és faci de forma adient i dins dels terminis previstos, ja que cal assegurar que hem seguit els passos de forma convenient per no quedar-nos al marge d'aquesta ajuda. Estic segur que els nostres ajuntaments ho aprofitaran per fer aquelles obres per a les quals no tenien finançament i que són necessàries per a la millora de la qualitat de vida en els nostres municipis.


Aquesta ajuda és conjuntural, però no deixa de ser una mostra de confiança del Govern amb els ajuntaments, ja que com administracions més properes poden abordar millor moltes de les solucions que els ciutadans ens demanden.


Ens troben llavors davant d'una oportunitat magnífica per generar llocs de treball al nostre territori, per això no ens podem permetre perdre un sol euro. D'aquesta manera entenem que les administracions superiors han de brindar el seu assessorament als petits municipis per ajudar-los en tot el procés administratiu per presentar la documentació necessària, en especial la Diputació de Tarragona a través dels seus serveis d'assessorament.


El treball dels responsables polítics en èpoques difícils pels treballadors i les treballadores i també per a moltes famílies, ha de ser constant, discret i eficaç, i aquest és l'estil que ens caracteritza davant de la ciutadania.. Per això hem de continuar treballant per superar les dificultats actuals i futures i sobretot estar al costat dels que més ens necessiten.

7/15/2008

Pepe Ramos un referent de l’esquerra política a Tortosa

Llegint els diaris d’avui m’assabento de la mort del company Pepe Ramos. Recordo molt bé el dia que el vaig conèixer i des de el primer moment va ser per mi un referent polític del pensament progressista a Tortosa. L’honestedat en la seva manera de fer política va esdevenir un referent per qualsevol que vulgues apropar-se al pensament d’esquerres. L’any passat va ser l’última vegada que el vaig veure i recordo que vaig tenir una petita conversa amb ell on va remarcar la importància de la implicació dels joves en els partits polítics i en la lluita de classes. Entenc que la nostra ciutat hauria de fer-li un homenatge com cal i així espero que es faci. Perquè ell ho val!

7/02/2008

Ja podem anar a la platja en autobús!!!







Aprofitant l’arribada de l’estiu i de les vacances crec que el títol de l’entrada al meu bloc és idoni per expressar la satisfacció d’aquest nou servei de transport públic, cal dir que anteriorment les dues línies que havia no tenien la suficient freqüència per oferir els horaris necessaris i podies passar-te molts de temps esperant l’autobús per tornar a casa.

D’aquesta manera la Generalitat posa en marxa un nou servei d’autobús entre Tortosa i Alcanar, que millorarà les comunicacions entre els municipis de la costa i l’interior a les Terres de l’Ebre.

Aquesta actuació suposa, a més, un increment de la freqüències de pas, de manera que el nou servei compta amb 32 expedicions els dies feiners, 22 els dissabtes i 20 els diumenges entre les següents punts: Tortosa, Campredó, estació de trens, l’Aldea, l’Hostal dels Alls, Amposta, la Ràpita, les Cases d’Alcanar i Alcanar.

6/14/2008

Tortosa perd la Dansa Contemporània


Desprès de llegir les declaracions del coreògraf tortosí, Roberto Olivan, tinc més clar que l’aposta de l’Ajuntament de Tortosa es limitarà a una concepció cultural més tradicional i tancada en si mateixa.

Recordo el temps que vaig estar treballant en el Departament de Cultura amb Toni Sabaté i en una visita que vam fer al Taller de Roberto ens vam comprometre ajudar-lo per reconvertir aquesta activitat en el Primer Festival de Dansa Contemporània de les Terres de l’Ebre. En aquesta línia Toni Sabaté va apostar per una concepció cultural sense límits on els nous llenguatges tinguessin cabuda, impulsant nous festivals que cobrissin totes les tonalitats culturals que existeixen en el panorama internacional, un exemple d’això és el Festival de Música Sacra.

Podem constatar que la pèrdua del Taller Internacional de Dansa Contemporània per la nostra ciutat no és un bon símptoma de la vitalitat cultural que hauria de tenir i de la mateixa manera l’actual govern municipal hauria de recolzar als tortosins reconeguts internacionalment que no abandonen l’ocasió per aportar una part del seu coneixement a la seva estimada ciutat com és el cas de Roberto Olivan.

4/26/2008

Manual d'urgència per entendre la pertinaç sequera


Aquí teniu l'entrvista feta a Pedro Arrojo al Periódico.cat en referència a la sequera que pateix Catalunya:


XABIER BARRENASARAGOSSA

Pedro Arrojo és un dels experts en aigua més reconeguts del món. Premi Goldman el 2003, la seva veu autoritzada va tronar en el passat contra el pla hidrològic nacional (PHN) del PP. Arrojo va rebre EL PERIÓDICO dijous al seu modest despatx de la facultat d'Economia de la Universitat de Saragossa i durant gairebé dues hores va desglossar les particularitats de la sequera que vivim. L'origen, les solucions conjunturals i les definitives. El seu convenciment que s'ha de fer arribar aigua a Barcelona per "raons ètiques", encara que sigui captant aigua de l'Ebre, li ha costat alguns dels suports que va recollir en la seva lluita contra el transvasament del riu, ja fa més d'un lustre. Ecologista però de cap manera utòpic, defensa la conservació del medi perquè a la llarga resulta rendible.


1 LA SOLUCIÓ"Al delta no li sobra ni una gota d'aigua per a BCN"


Pedro Arrojo parteix de dues premisses per analitzar el projecte de prolongació del minitransvasament de Tarragona fins a Barcelona. D'una banda, la necessitat "ètica" que els ciutadans tinguin aigua a les aixetes i, de l'altra, que "el delta no té aigua sobrant". Segons el catedràtic, "l'aigua no ha de sortir del delta. Els regants han de seguir amb els seus cultius perquè l'aigua que utilitzen amara el delta d'aigua dolça, com si es trac- tés d'una esponja, i això frena la salinització. És més important la inundació que no pas l'arròs en si. Si es traguessin els arrossars, en 10 anys seria terreny salobre".A més, i fent un símil, "de la mateixa forma que a ningú li sobra sang, a un riu no li sobra mai aigua". I al delta no n'hi sobra, n'hi falta. "En una situació d'emergència es pot donar sang" i, en aquest sentit, el pla Ebre "és una transfusió necessària". No ho era, en canvi, el minitransvasament del 1989, fet per a més glòria, segons Arrojo, de la indústria petroquímica situada al Camp de Tarragona.


BENEFICI PER AL RIU Ara bé, si es compren drets d'aigua per aquests 1,2 metres cúbics per segon que sobren de la concessió del Consorci AigüesTarragona (CAT), aquesta acció "no ha de danyar l'Ebre", és més, "el riu n'ha de sortir beneficiat". Els drets que s'han de comprar equivalen a unes 5.000 hectàrees de regadiu. Aquesta superfície ha de sortir de riu amunt "dels regants del canal d'Urgell, dels del Segarra-Garrigues, del Canal de Navarra...". Es tracta de no regar 5.000 hectàrees de blat de moro. Una petitesa. Conclou.Vast coneixedor de la realitat existent als Estats Units, Arrojo cita també el cas de Califòrnia. Després que el president Jimmy Carter vetés els transvasaments dels rius Trinity (nord de l'estat) i Columbia (a Washington, ja a la frontera amb el Canadà), es va promoure la creació dels anomenats bancs d'aigua o centres d'intercanvi. És a dir, la compra per part de l'Administració de drets de reg. A Califòrnia, per cada 100 metres cúbics que es rescaten als regants, entre 30 i 40 es deixen al riu i els altres 60 van a parar a Los Angeles, pagant, això sí, pels 100. El riu guanya cabal, i els ciutadans, aigua. Pragmatisme anglosaxó.


2 EL FUTUR"Ja és hora de reconvertir l'agricultura a Espanya"


¿Per què un país que conviu tan sovint amb la sequera sempre reacciona amb tan pocs reflexos així que escasseja la pluja? Pel doctor Arrojo l'explicació està en el fet que a Espanya "no hi ha hagut mai una planificació de sequeres". I això malgrat "ser el país amb més infraestructura hidràulica per quilò-metre quadrat i per habitant del món". "El model de gestió --s'esplaia l'expert-- ha estat un model d'oferta. Vostè demana --pel que sigui, per fer més regadiu o més indústria, tant és-- i és obligació de l'Estat" respondre a aquesta petició amb "una altra gran presa, ¡que per a això hi ha el Govern!", ironitza.¿I què se n'ha fet d'aquesta gran presa? "Si ha estat dissenyada per regar 30.000 hectàrees més, se n'acaben posant 40.000. D'aquesta manera, quan arriba una altra sequera... hi torna a haver escassetat d'aigua". Segons el seu parer "s'han utilitzat les sequeres com a argument per justificar, en nom de l'interès general, la gran obra pública, perquè paga el rei. Aquests arguments, en realitat, obeeixen més als interessos de les hidroelèctriques, les constructores o fins i tot els polítics. Predicar obres sempre atrau vots".


LA RECEPTA Davant d'això, Arrojo proposa una recepta amb tres components: "Integrar la gestió de les aigües superficials i les subterrànies i cuidar-se dels aqüífers; promoure els centres d'intercanvi i brodar la reconversió de l'agricultura". Sobre els bancs d'aigua l'expert pregunta: "¿De quina manera es va acabar la sequera de Sevilla l'any 92?". I es respon:"No va ser amb un transvasament, no. Va ser amb un anunci al diari. Es van oferir diners a qui deixés de regar i vengués els seus drets sobre l'aigua".Quan es va detectar que no hi havia peix per a tota la flota pesquera "es va abordar la reconversió del sector, encara que no fos políticament correcte. ¿I què es va fer? Es van aportar diners públics per a una flota més petita i moderna i un seguit d'amortidors socials per als que es quedaven a l'atur. Això ha passat en la pesca, en la mineria, a les drassanes, en la siderúrgia... Però no hi ha pitera, com diuen a Aragó, és a dir, no hi ha valor polític per fer-ho en l'agricultura".


3 EL BALANÇ"La Generalitat té un gran pla de futur"El premi Goldman del 2003 parla amb entusiasme de la planificació del Govern català per a les pròximes dècades. L'obtenció mitjançant dessalinitzadores de 200 hectòmetres cúbics anuals d'aigua permetrà que "Barcelona s'oblidi de la sequera com a mínim els pròxims 50 anys".Per Arrojo, la Generalitat ha fet algunes coses malament, sobretot en la gestió de la crisi, però "té una estratègia de futur". Una estratègia "molt consistent" que rebutja el transvasament del Roine, "per car", i el de l'Ebre, "per car i perquè l'aigua és prepotable donada la seva salinitat".


Es tracta d'"una estratègia moderna i antitransvasament, però de manera raonada, no dogmàtica", explica Arrojo i, a continuació, afegeix "que s'està fent el que no s'ha fet mai a Espanya, i possiblement tampoc a Europa, que és iniciar la reversió d'un transvasament ja fet, el del Ter. Amb les dessalinitzadores aquest riu tornarà a néixer".


REUTILITZACIÓ D'AIGUA Un altre aspecte de la gestió de Medi Ambient que mereix l'aprovació de l'expert és la introducció d'aigua reutilitzada i potabilitzada a la xarxa de subministrament. "Sona malament, però ¿què es pensen els saragossans que beuen diàriament? ¿O els barcelonins? Doncs les aigües de retorn del clavegueram i industrials de milers de persones aigües amunt. Si els rius estan en bon estat ecològic, no passa res". És més, "ha de formar part no només d'estratègies de sequera, sinó dels plans estructurals". El fet de conservar els rius en bon estat, per Arrojo, no és "romanticisme ecologista, sinó pur pragmatisme economicista anglosaxó". Aquests han entès "més bé que els llatins la faula de la gallina dels ous d'or. L'animalet no els importa gens ni mica, però els encanten els ous que pon cada matí. I ells han decidit que és intel.ligent cuidar un riu, perquè en bon estat és una macrodepuradora natural i s'estalvien un munt de diners".


4 LA CRÍTICA"Els transvasaments són subvencions"Pedro Arrojo afirma que no s'oposa als transvasaments. Simplement, cada vegada que algú pronuncia la paraula, li agrada preguntar: "¿Transvasament? ¿Per a què?". Segons l'expert, el progrés "ha depredat l'entorn, i quan ha acabat amb el més immediat sempre hi ha algú qui aixeca el cap per veure on hi ha més aigua. Una vegada localitzada diu: 'Que me la portin'. Els mitjans tècnics permeten portar el Rin a Màlaga, si es vol. I com que paga l'Estat...". I sentencia: "Aquesta manera de procedir s'ha d'acabar". A l'ombra d'aquestes obres, afegeix, "es protegeix el desarrollismo, que combina el més pervers del mercat amb el més pervers de la subvenció pública". I s'acaba subvencionant el dret a ser més ric dels més rics. "Aquesta planificació és la que s'ha de combatre. No el transvasament en si". Al seu entendre, la combinació d'"un desarrollismo de mercat, sense planificació territorial, unit a la subvenció pública que suposa un transvasament" resulta un còctel nefast.


RECUPERAR COSTOS Per evitar-ho, "s'han de recuperar els costos de l'aigua. Aigua per a tots, sí, però no per a qualsevol cosa. Si es vol produir més economia, és le- gítim, però que es paguin els transvasaments que siguin necessaris per a aquests projectes. Tant si es diuen Monegres projecte Gran Scala, a l'Aragó, es diuen Almeria o València". Arrojo manté que si el sector privat hagués de fer front a la factura d'un transvasament, aquests disminuirien gairebé a zero. " ¿Dret de les persones a l'aigua? Tot. Però aquest consum només suposa el 6% del total", recorda i postil.la: "La resta és ambició econòmica, que sempre en vol més. Aquest és el cas de Gran Scala i de les noves 300.000 hectàrees projectades de regadiu previstes a tota la conca de l'Ebre, entre les quals hi ha les del Segarra-Garrigues...". Aquests projectes són el que ell anomena "aigua economia, que no s'ha de confondre amb l'aigua dret".


4/15/2008

Licitació dels estudis de la segona fase del desdoblament de l’Eix de l’Ebre

Bones notícies per les Terres de l’Ebre s’ha publicat l’anunci pel qual el Departament de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat licita la redacció dels estudis per al desdoblament de l’Eix de l’Ebre entre Tortosa i Sant Carles de la Ràpita.

El començament de l’estudi d’aquesta segona fase del desdoblament de l’Ebre ens ajudarà a evitar la dilatació de tot el projecte en el temps, ja que d’aquesta manera en el moment d’executar el conjunt d’obres de totes les fases es produiran consecutivament evitant retards entre aquestes.

Els socialistes ebrencs pensem que és vital tenir el més aviat possible una via de comunicació moderna que vertebri el territori i ens permeti millorar les condicions futures del nostre desenvolupament socioeconòmic.

2/24/2008

Una calçotada amb els companys d’Ascó


La veritat que no hi ha millor manera de començar la campanya que amb una bona calçotada, els companys d’Ascó dominen perfectament l’art de la cuina tradicional i en un mas típic vaig poder constatar-lo, en la foto podeu veure els postres i amb la sorpresa d’aquella magnifica decoració.

2/19/2008

Més d'un centenar de persones han participat en la segona Escola de Formació de les Terres de l’Ebre.


La barraca va ser l’escenari escollit per la segona Escola de Formació de les Terres de l'Ebre del PSC. Cal destacar l’èxit de la participació i també de les ponències que s’han portat a terme. L’Escola és una mostra més dels espais de debat del nostre partit, som un partit viu i ens agrada participar, parlar dels reptes i de quines solucions es poden implementar en les nostre polítiques. De la mateixa manera la jornada es va complementar amb un dinar de germanor i una visita al nou mirador de l’encanyissada.Aquí teniu algunes imatges de la jornada.


Xavier Marín, Director de l'Escola Xavier Soto, en la seva conferència "Dreta - Esquerra, diferències polítiques fonamentals".

2/15/2008

La variant en marxa...


Avui el Consell de Ministres aprovarà la licitació de la variant de l’Aldea, no cal dir la necessitat d’aquesta variant i la paciència que han tingut la majoria de veïns d’aquesta població. Però també tenim que ser conscient que l’elaboració del projecte ha sigut costós i no tant en diners com en temps. Millor no recordar algunes manifestacions gratuïtes d’algun polític local i celebrem la bona noticia.