11/23/2009

Què pensava CiU de l'impost de successions l'any 2003?

Mesures per generar treball


Article d'opinió publicat a la Veu de l'Ebre (20/11/09).

Davant la situació de crisi en què ens trobem, els governs han d'actuar implementant mesures extraordinàries per generar ocupació i treballar decididament per garantir un futur “laboral” al nostre territori. En aquest article vull enumerar algunes dades i, a la vegada, fer alguna reflexió, que crec que hauria de ser col·lectiva.

No vull parlar de l'abandonament d'aquestes terres. Tothom pot pensar el que vulgui però cal dir que això no és conseqüència d'ara, d'avui, sinó de dècades de deixadesa política i social.

En aquesta conjuntura hem fixar-nos que s'està fent i que es pot fer. Intentaré seguir cert ordre cronològic:

L'any 2009, els 52 municipis ebrencs han pogut gaudir del finançament del 100% d'un total 157 actuacions entre les quals hi ha carrers, avingudes, acondicionament de naus industrials per a noves empreses, escoles bressol, sanejament, nous vials, noves instal·lacions socials, esportives o culturals, entre altres. Moltes d'aquestes actuacions encara estan en fase d'execució, com es pot evidenciar a Tortosa i a altres poblacions. En definitiva, s'han pogut ocupar directament 1236 treballadors i tots coincidirem que ens temps difícils és millor invertir més per generar ocupació que aprimar la despesa pública.

En aquest mesos assistim al pitjor escenari, on el tancament d'empreses i la destrucció de llocs de treball ens situarà en el repunt més alt de l'atur. A partir d'aquí la recuperació dependrà de tots i en especial de les diferents administracions i també dels diversos agents socials implicats en la comissió de seguiment de la Generalitat.

Ajudes extraordinàries

L'any 2010 és crucial per a la recuperació i, tot i que segons coincideixen tots els experts econòmics serà costosa, la seva intensitat i repercussions dependran de la pràctica adequada de les mesures per activar l'economia.

El nou pla Zapatero, amb més de 20 milions d'euros per als municipis de les Terres de l'Ebre, hauria de servir també per a la creació de llocs de treball estables. No és el mateix fer un centre dia, on posteriorment treballaran uns professionals, que fer un carrer en què els treballadors acaben la feina un cop enllestida l'obra. Els projectes els decideixen els mateixos ajuntaments i cal ressaltar que tenen més facilitats els ajuntaments grans, ja que obtindran majors quanties en les ajudes que es distribueixen pel nombre d'habitants.

Potser l'esforç més important és el que s'ha presentat als agents socials, empresaris i sindicats per part del president del govern de la Generalitat, José Montilla. Un conjunt d'iniciatives per a les Terres de l'Ebre que pretenen facilitar la recuperació econòmica i la conseqüent creació de nous llocs de treball. Aquest conjunt d'iniciatives tenen una comissió de seguiment, formada per l'administració i els agents socials. Només cal demanar responsabilitat a totes les parts i que treballin amb visió de futur.

Entre aquestes mesures, es pot destacar la potenciació de l'oferta de sòl industrial amb noves fórmules alternatives per a la venda de les parcel·les, concessions o lloguers. Accelerar la dotació de serveis en els diversos polígons, com el començament de les obres del polígon de les Camposines, és un altre dels exemples.

Cal destacar també que les quatre comarques de l'Ebre estaran incloses en les iniciatives de dinamització comarcal i així s'afegiran al programa 8 milions d'euros per estimular l'activitat econòmica i empresarial. De la mateixa manera podem destacar les actuacions de política industrial que es centraran en la reindustralització del territori i gestionaran els 10 milions d'euros que aportarà el govern Estatal.

El desenvolupament de les infraestructures està inclòs en aquestes iniciatives amb diversos compromisos i també amb l'acceleració dels projectes que es consideren estratègics com és per exemple el desdoblament de l'eix de l'Ebre. En aquesta línia, s'invertiran més 5 milions en les millores portuàries i 310 milions d'euros en la protecció del Delta (2009/2014), entre altres.

És necessari parlar també de les actuacions dirigides a la formació dels treballadors. En aquest àmbit, el departament de Treball dotarà amb més de 8 milions d'euros diversos programes dirigits a la recol·locació dels aturats al nostre territori.

Evidentment, això implica un esforç de tots i totes per sortir de la crisi amb les millors condicions. Però ara és temps de deixar apartats els debats inútils i actuar amb fermesa a favor dels treballadors i treballadores que han perdut la seva feina.

11/18/2009

CIU vol abaratir l'acomiadament dels treballadors



Aquests dies transcendeix als mitjans de comunicació part del programa polític de CIU per les pròximes eleccions. Això no seria estrany si no fos pel fet que entre les seves propostes hi ha l'abaratiment de l'acomiadament improcedent dels treballadors, d'aquesta manera un treballador acomiadat cobraria menys diners d'indemnització, actualment són 45 dies per any treballat i en canvi la proposta d'aquest partit és de 33 dies per any treballat.

Entre les fórmules que proposa el cap de llista de CIU, Artur Mas, hi ha també un nou contracte indefinit amb una reducció encara major de 30 dies per any treballat. De totes maneres no ens han d'estranyar aquestes propostes, ja aquest partit polític no deixa de representar els interessos conservadors i entre les seves prioritats no hi ha lloc per als treballadors. Ara sí, a les manifestacions dels treballadors que són acomiadats sí que tenen la barra d'assistir i fer el paperina, no sigui que no puguin esgarrapar algun vot de més.

La consellera de Treball, Mar Serna, ja s'ha mostrat contrària a les propostes de CIU. Per això cal dir-ho ben fort: els treballadors i treballadores no som els culpables de la crisi.

11/03/2009

El “Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local”aporta més de 20 milions d'euros als ajuntaments de les Terres de l'Ebre



El PSC valora molt positivament la nova iniciativa del govern Zapatero per fer front a la crisi que permetrà la creació de prop de 800 nous llocs de treball a l'Ebre
Més de 20 milions d'euros i 800 nous llocs de treball. Aquestes són les principals dades de la nova mesura impulsada pel govern Zapatero per fer front a la crisi, el “Fondo Estatal para el Empleo y la Sostenibilidad Local”, a les Terres de l'Ebre. Una quantitat que sumada als 32 milions de l'anterior Pla, el Fons Estatal per a la Inversió Local, representa un total de 52 milions d'euros en inversió finançada al cent per cent pel govern de l'Estat en només dos anys a les Terres de l'Ebre. Una xifra que avala la implicació i el suport del govern de l'Estat als ajuntaments en un context de dificultat com l'actual.
Tal com ha explicat la diputada Lluïsa Lizárraga, aquest nou fons, amb una aportació global a tot l'Estat de 5.000 milions d'euros, té com a objectiu que les inversions, projectes i actuacions finançades contribueixin a la sostenibilitat econòmica, social i ambiental. A més, tal com ha afegit els ens locals podran destinar un 20% a despesa corrent destinada a la prestació de serveis educatius i socials, principalment a persones en situació de dependència. El termini de presentació de les propostes dels ajuntaments acaba el 26 de gener, tot i que ja poden estar en execució l'1 de gener de 2010. Així, el pla finançarà al cent per cent projectes municipals de desenvolupament sostenible relacionats amb el medi ambient, la innovació econòmica i les iniciatives socials.
La posada en marxa d'aquest nou pla ha estat valorada molt positivament pel secretari de Política Municipal del PSC, Manel de la Vega, que ha recordat que a més dels 800 nous llocs de treball directe, el nou pla també en permetrà crear 340 de manera indirecta. En aquest sentit, s'ha fet la recomanació que els ajuntaments incorporin a la convocatòria actuacions que no només permetin la creació de llocs de treball durant la realització de les mateixes, sinó que en generin amb vista al futur. Com a exemple ha posat l'Ajuntament de Godall que arran de la convocatòria posarà en marxa una llar d'infants, que permetrà generar llocs de treball durant l'actuació i també crear ocupació de cara al futur.
Una altra de les propostes per acollir-se a aquests ajuts ha estat la que ha realitzat el president del PSC a l'Ebre, Joan Sabaté, que ha apostat perquè els ajuntaments aprofitin el pla per millorar l'enllumenat de les seves ciutats i pobles. En aquest sentit, ha avançat que el grup municipal socialista farà arribar una proposta al govern de Tortosa des de la sostenibilitat ambiental, per fer una actuació de millora de l'enllumenat que eviti la contamiació lumínica, que disminueixi el consum energètic i que, a la vegada, donarà segureta a la ciutadania.
Capteniment i voluntat municipalista del govern espanyol
“Estem davant d'una mostra més de la voluntat i el capteniment municipalista del govern socialista d'Espanya per fer que els ajuntaments, com administració més propera, puguin prestar els serveis que la societat demanda i, a la vegada, es tracta d'una mesura destinada a l'impuls de la nostra economia” ha valorat Sabaté, que ha afegit: “Estem davant d'una inversió extraordinària en dos anys, més enllà dels recursos que l'Estat destina als Ajuntaments i de les inversions previstes en els pressupostos generals. Es tracta d'una mesura sense cofinançament, el que representa que els ajuntaments no hi han de posar ni cinc”. Per aquest motiu, considera sorprenents les “declaracions d'alguns polítics de la dreta local que com el senyor Bel, alcalde de Tortosa, diuen que l'Estat està desaparegut de les Terres de l'Ebre”. Amb xifres a la mà i en comparació amb els govens de CiU i el PP a Madrid i Barcelona, “mai no s'havien aporta tants diners a les Terres de l'Ebre, diners que directament creen llocs de treball, que no només permeten viure a les famílies, que és importantíssim, sinó que dinamitzen la nostra economia.” No obstant això, Sabaté ha assenyalat que cal continuar fent més esforços des dels diferents governs per fer front a una crisi que creu que està a punt de tocar fons i de la qual n'hem de sortir reforçats.
Pel que fa a les dades del fons, Sabaté ha destacat els 2.232.633 euros que rebrà Amposta, que sumats als 3.505.253 euros de l'anterior pla pugen a prop de 6 milions d'euros en els dos darrers anys. Una xifra que en el cas de Tortosa puja a 10 milions d'euros en aportació directa de l'Estat, 6.164.855 euros el 2009 i 3.863.108 euros, el 2010.
Estem per tant, tal com han valorat els socialistes avui, davant un nou pla que no només aporta una nova injecció econòmica als municipis sinó que té una orientació clara apostant per la sostenibilitat ambiental i social i també per la recerca i la innovació en clara sintonia amb les línies mestres de la revisió de l'estratègia de Lisboa que prepara la Unió Europea i que encaixa plenament el pla espanyol per sortir de la crisi amb l'europeu.
Nota de premsa - Tortosta-Terres de l'Ebre, 2 de novembre de 2009

7/17/2009

Reflexions entorn a la meva ciutat (1).



Ens situarem en la Plaça de Nostra Senyora del Montserrat de Tortosa, aquesta plaça és molt transitada ja que està situada a l'entrada del barri del Rastre, on hi ha situades diverses administracions públiques i a la mateixa vegada és una de les zones degradades del casc antic de Tortosa.
Durant aquests últims anys molts nouvinguts s'han ficat a viure al barri, de la mateixa manera, han obert els seus negocis i ara podem veure molts comerços de queviures, locutoris i bars convivint entre els negocis ja establerts de tota la vida. Els canvis són sobtats en pocs anys, ara és pot veure molts de cartells escrits en diverses llengües, com també les seves costums són diferents ja que a les últimes hores de la tarde la plaça és converteix en l'àgora d'aquesta nova realitat, una especie de torre de Babel però a diferència d'aquesta entre totes les persones de diferents orígens hi ha una comunicació fluida i és que no cal dir que comparteixen aquest espai, aquesta manera de fer i també una part de la nostra cultura, com és el cas dels idiomes d'aquí alhora de parla entre persones amb diferències idiomàtiques.

En la plaça hi ha un petit bar – restaurant regentat per una persona originaria del Marroc, que disposa d'unes taules al carrer, molts turistes els agrada asseure per degustar un té típic d'aquell país, això és globalització? Crec que si, i encara més, una nova transformació cultural en la ciutat. Autors com Beck, ens diuen que vivim la globalització cada dia i és així en aquesta plaça, però també són moltes cultures diferents interactuant i a la vegada una sola cultura, però molt diversa.

D'aquesta manera podem entendre que aquesta plaça ha canviat en principi gràcies a que al món actual hi ha més mobilitat física i més interconnexió, en aquest sentit podem observar molta propaganda d'establiments per enviar diners a diversos llocs del món i també locutoris que al llarg del dia són utilitzats per molta gent per parla amb els seus familiars i amics d'altres llocs del món. Això és potser un dels canvis socials més important de la ciutat en l'últim segle i en cap cas suposa un problema com alguns ens volen fer veure.

4/29/2009

Acte de Conferència Oberta avui a Tortosa

L’acte tindrà lloc el dimecres 29 d’abril a les 19 h, a la seu de la Cambra de Comerç,
Indústria i Navegació de Tortosa. c. Cervantes, 7 de Tortosa
Aquí podeu veure la invitació.

2/23/2009

Més d'1 milió d'euros de l'Estat a Roquetes


Sempre he pensat que la societat és molt diversa i les opinions lògicament també, és normal que cadascú tingue una manera diferent de veure les coses, però també és veritat que cadascú ha d'assumir les seves responsabilitats i optar per raonaments amb una certa lògica. En La Veu de l'Ebre vaig llegir l'article d'opinió del segon tinent d'alcalde de Roquetes, Javier Alegret, on alertava dels perills del Fons Estatal d'Inversió Local i criticava als socialistes per aquesta iniciativa.


Puc entendre que li costa adoptar un paper de govern, després de molts anys a l'oposició a l'ajuntament de Roquetes, és difícil adonar-se del canvi de papers alhora de governar. Però això no el pot excusar, ja que té la responsabilitat de governar en el seu poble. Per això no deixo d'estar sorprès per les seves queixes pel fet que el seu ajuntament rebi una subvenció per un total de més 1.360.000 euros per tirar endavant els projectes a la seva elecció i pagats íntegrament al 100%.


Aquests fons provenen de l'estat i són una mesura pal·liativa pel sector de la construcció sobretot, immersos com estem en una crisis econòmica, els socialistes apostem per generar ocupació en tots i cadascuns dels nostres pobles i ciutats. Per això cal clarificar que els diners d'aquesta ajuda no provenen del fons de cooperació local, per cert, hi ha negociacions entre la FEMP i el govern justament per augmentar-lo i no per reduir-lo, com es podria despendre de l'article Sr. Alegret.


En referència a les licitacions, la tramitació depèn, com vostè sap, de l'envergadura del projecte i això no deixa de ser una decisió dels ajuntaments. A no ser que vostè mateix ja assumeixi que no són capaços de gestionar els diners dels ciutadans amb l'eficàcia i l'eficiència necessària. En tot cas, s'hauria de referir al seu govern i no a la resta d'ajuntaments.


Els socialistes tenim moltes responsabilitats de govern, però per afrontar la crisi hem de sumar els esforços de tothom. Crear ocupació és el nostre primer objectiu sense deixar de pensar en un canvi de model de competitivitat per afrontar un futur amb més garanties de prosperitat i benestar social.