5/18/2006

Votem Sí !!!




Catalunya necessita un nou Estatut, encara que alguns com el PP no volen que així sigui, per això tenim l’oportunitat de donar un salt endavant en el nostre sostre de competències i també en el finançament. La resta debats solament tenen un fons electoralista, amb raonaments kafkians i extremistes.

L’Estatut de 1979 està desfasat, d’aquesta manera no pot abordar les noves problemàtiques socials i respondre a les noves sensibilitats que existeixen entre la ciutadania com poden ser el creixement sostenible o la irrupció de les noves tecnologies en tots els nivells.

Aquest estatut és el primer pas cap a la Vegueria de l’Ebre, ja que institucionalitza aquesta figura, més tard amb la nova llei de divisió territorial i la nova llei electoral assolirem un reconeixement més enllà de l’administratiu.

Endavant en la construcció de les Terres de l’Ebre, votem sí!!!

4 comentarios:

Manel Zaera dijo...

Amb respecte pel que dius, crec demagògic, absolutament demagògic, desqualificar de kafkià o extremista qui no pensa que s'hai de votar afirmativament al referèndum. I tampoc crec que s'hagi d'equiparar, com feu els socialistes, el no amb el PP i amb l'odi a Catalunya. És més, no per dir que no s'està d'acord amb aquest Estatut es pot dir que hom sigui ni votant del PP ni d'Esquerra. Amb perdó, l'estu cagant -cosa que no vol dir que no aconseguiu els resultats desitjats-. La finalitat no justifica els mitjans, com saps.

Quant a la vegueria, el reconeixement administratiu dependrà del govern de Madrid. I si aquest canvia, potser es demostri que l'Estatut no era l'eina que garantia les vegueries equiparades a províncies.

Si al referèndum sortís hipotèticament "no", els polítics, com persones que es dediquen al possibilisme, estarien rebent el missatge que el text aprovat a Madrid no és de la satisfacció dels votants. I res més. Sempre esteu a temps de fer-ne un altre. A mi, després d'entregar-vos en cos i ànima a l'acord Mas-Zapatero, m'heu donat la sensació que l'acord del 30 de setembre era una forma de sortir del pas, sabent que no arribaria gaire lluny a Madrid.

Salut i debat.

maneldelavega dijo...

Estic d’acord amb tu que no tenim que caure en les perversions sectàries dels partits, però el fet és que jo fa molt de temps que defenso la Vegueria de l’Ebre i no parlo de nou com altres, intentaré explicar-me millor, no tenim encara cap text que pugui recollir la figura de la vegueria, en canvi ara amb l’Estatut aconseguirem aquest reconeixement amb la creació dels Consells de les Vegueries, d’aquesta manera reconvertirem les diputacions i amb la nova llei de la divisió territorial, el consell de la vegueria de Tarragona es dividiria en els Consells de Vegueria de les Terres de l’Ebre i del Camp de Tarragona (encara que amb una petita dependència entre ells), posteriorment es pot també aprovar la llei electoral de Catalunya, d’aquesta manera la gent de l’Ebre escolliria als seus diputats en les eleccions catalanes i no com ara que tenim les llistes conjuntes amb el Camp de Tarragona. Fins aquí no necessitem anar a Madrid, lògicament amb el temps demanaríem a l’administració de l’Estat que adaptes la seva administració a la nostra, amb l’últim pas que és la creació de la nova província.

Tot això és al guia del passos a seguir per assolir la Vegueria de l’Ebre, que va començar amb la creació de les delegacions de la Generalitat i continuarà amb l’aprovació de l’Estatut, i posteriorment amb les lleis que ja hem parlat per acabar en Madrid, m’he considero una persona seria i m’agrada reconèixer els meus errors i també els del meu partit, però en aquest cas penso què s’està utilitzant a l’electorat per un interès polític i no territorial, jo estic en política per treballar pel territori, no crec que tothom pugui dir el mateix.

“Qui guanya amb enganys, perd amb evidències. Però a qui guanya amb evidències el faran perdre amb enganys”


Bon cap de setmana,

Manel Zaera dijo...

Jo veig les coses d'una altra manera. Tenim una situació esperançadora per tenir vegueries. Però, cal observar que sense la voluntat del govern espanyol de convertir-les en províncies, haurà de coexistir la divisió territorial catalana i l'espanyola.

L'Estatut no garanteix el canvi real de la divisió territorial de Catalunya. Aquesta és l'observació.

maneldelavega dijo...

Com deia abans és un pas endavant amb la institucionalització , lògicament també tenim feina per fer a Madrid, però al final de tot el procés.