En la nostra vida quotidiana, sense adonar-nos, estem interactuant amb el nostre espai, tant a nivell individual com grupal. Hi ha una relació entre ambient i comportament que a la vegada és recíproca entre aquests dos conceptes. Els individus transformen els nostres espais i exercim les modificacions necessàries per viure en ells segons les nostres creences, tradicions i coneixements. Tenim també una necessitat d’apropiació de l’espai, necessitem unes referències espacials o coordenades per no sentir-nos estranys amb el nostre entorn i desarrelats. Els espais a la vegada ens influeixen tant com individus que com a grup en els nostres comportaments, cognicions e inclòs en el nostre estat físic.
L’apropiació no solament és tenir un lloc conegut i que ens sentim bé, sinó que va lligada a processos d’identitat i simbolisme, l’espai adopta uns sentits construïts per les persones i els grups, aquesta vinculació entre espai i significat és realitza a través del procés d’apropiació.
Seguint a Blumer, l’home és actiu, i per “això les persones orientem els nostres actes, tenim sempre present que els objectes signifiquen quelcom per nosaltres” Lògicament la construcció d’un significat no és l’idea d’una persona en un moment donat, sinó un procés de relacions interpersonals que porten a dotar de significat una cosa. Hauríem de plantejar-nos el paper del llenguatge en aquest procés de significació d’un lloc en concret, ja que el llenguatge no solament ens serveix per comunicar-nos, sinó també ens ofereix una estructura per entendre el món ( hipòtesis de Sapir i Whorf ).
La ciutat de Tortosa té l’empremta de tres cultures, la jueva, cristiana i l’àrab, podem trobar diferents edificacions, llocs, monuments i icones.
També aquesta riquesa és troba en els seus ciutadans que hi ha en Tortosa, ja que conviuen també persones que processen diverses confessions, lògicament amb el procés de la immigració d’aquets últims anys.
Les persones autòctones que habiten la ciutat tenen una relació afectiva amb diversos llocs en concret, varis grups per raons diferents conviuen amb un mateix espai i poden entrar en conflicte.
Durant la historia de la ciutat en algun moment donat alguna de les cultures han dominat i han tingut el control de la ciutat, transformant-la al seu interès d’aquest grup en qüestió. El bucle on “nosaltres ens apropien dels nostres espais i on els espais s’apropien, alhora, de nosaltres” és veu compromès per la situació actual. Estaríem davant el que Pol anomena simbolisme a posteriori, que fa referència en el nostre cas al paper important que Tortosa en el món referencial dels seus ciutadans, que amb el pas del temps els seus llocs han adquirit una dimensió social de l’espai, pel que té de construcció social el seu significat.
Els tortosins que viuen en la ciutat tenen pel fet d’estar inscrits en una categoria espacial concreta una inscripció definida tant internament com externament d’un conjunt d’atribucions que estarien englobades en la dimensió psicosocial.
D’aquesta manera l’espai urbà esdevé una expressió de la identitat social, d’un conjunt de practiques compartides per el seu grup, amb uns valors ideològics implícits i amb una historia grupal. Tot això comporta una influència primordial en la cohesió del grup. I a la vegada podem dir que són factors que l’espai produeix en els membres en qüestió.
Entenc que el fet de poder pensar que un espai és nostre, ens comporta a pensar qui som nosaltres. Tots tenim la necessitat de saber qui som. Aquesta interacció és necessària per donar més sentit a la nostra vida.
Altman ens parla de la defensa del territori davant de qualsevol invasor, però seria bo reflexionar sinó el que estem defensant és la nostra pròpia identitat, el nostre propi grup, en definitiva tot el que genera aquest espai i representa per nosaltres.
D’aquesta manera els debats entorn de la immigració no deixen ser una reafirmació més de la nostra identitat que un fet substancial dels nostres suposats problemes?
L’apropiació no solament és tenir un lloc conegut i que ens sentim bé, sinó que va lligada a processos d’identitat i simbolisme, l’espai adopta uns sentits construïts per les persones i els grups, aquesta vinculació entre espai i significat és realitza a través del procés d’apropiació.
Seguint a Blumer, l’home és actiu, i per “això les persones orientem els nostres actes, tenim sempre present que els objectes signifiquen quelcom per nosaltres” Lògicament la construcció d’un significat no és l’idea d’una persona en un moment donat, sinó un procés de relacions interpersonals que porten a dotar de significat una cosa. Hauríem de plantejar-nos el paper del llenguatge en aquest procés de significació d’un lloc en concret, ja que el llenguatge no solament ens serveix per comunicar-nos, sinó també ens ofereix una estructura per entendre el món ( hipòtesis de Sapir i Whorf ).
La ciutat de Tortosa té l’empremta de tres cultures, la jueva, cristiana i l’àrab, podem trobar diferents edificacions, llocs, monuments i icones.
També aquesta riquesa és troba en els seus ciutadans que hi ha en Tortosa, ja que conviuen també persones que processen diverses confessions, lògicament amb el procés de la immigració d’aquets últims anys.
Les persones autòctones que habiten la ciutat tenen una relació afectiva amb diversos llocs en concret, varis grups per raons diferents conviuen amb un mateix espai i poden entrar en conflicte.
Durant la historia de la ciutat en algun moment donat alguna de les cultures han dominat i han tingut el control de la ciutat, transformant-la al seu interès d’aquest grup en qüestió. El bucle on “nosaltres ens apropien dels nostres espais i on els espais s’apropien, alhora, de nosaltres” és veu compromès per la situació actual. Estaríem davant el que Pol anomena simbolisme a posteriori, que fa referència en el nostre cas al paper important que Tortosa en el món referencial dels seus ciutadans, que amb el pas del temps els seus llocs han adquirit una dimensió social de l’espai, pel que té de construcció social el seu significat.
Els tortosins que viuen en la ciutat tenen pel fet d’estar inscrits en una categoria espacial concreta una inscripció definida tant internament com externament d’un conjunt d’atribucions que estarien englobades en la dimensió psicosocial.
D’aquesta manera l’espai urbà esdevé una expressió de la identitat social, d’un conjunt de practiques compartides per el seu grup, amb uns valors ideològics implícits i amb una historia grupal. Tot això comporta una influència primordial en la cohesió del grup. I a la vegada podem dir que són factors que l’espai produeix en els membres en qüestió.
Entenc que el fet de poder pensar que un espai és nostre, ens comporta a pensar qui som nosaltres. Tots tenim la necessitat de saber qui som. Aquesta interacció és necessària per donar més sentit a la nostra vida.
Altman ens parla de la defensa del territori davant de qualsevol invasor, però seria bo reflexionar sinó el que estem defensant és la nostra pròpia identitat, el nostre propi grup, en definitiva tot el que genera aquest espai i representa per nosaltres.
D’aquesta manera els debats entorn de la immigració no deixen ser una reafirmació més de la nostra identitat que un fet substancial dels nostres suposats problemes?
No hay comentarios:
Publicar un comentario