El nostre estimat Maragall ha decidit no tornar-se a presentar-se a les eleccions, decisió que respecto i també entenc, d’aquesta manera donà el relleu natural a Pepe Montilla, potser un dels pocs polítics amb lletres majúscules que hi ha a primera fila a Catalunya.
Pepe sempre ha treballat per Catalunya i és potser la persona més indicada per desenvolupar el nou Estatut, la seva experiència i les seves obres com potser el “Punt Cat” i també el seu recolzament contra el transvasament de l’Ebre (motiu pel qual li vam regalar el nus d’or) ens ha de portar a pensar quin tipus de President volem per Catalunya.
Jo vull un President com Pepe Montilla, treballador i eficaç, que retorni la tranquil•litat a la política catalana. Ell sempre ha estat al costat de les demandes de l’Ebre ho sé i m’he consta.
7 comentarios:
És vergonyós, per no dir vomitiu, el servilisme que es veu al darrera d'aquest panegíric hagiogràfic.
Com correu tots a assegurar-vos les cadires. Primer Sabaté fent declaracions a favor -no sigui cas que el nou candidat se n'oblidi d'ell- i, ara, com era d'esperar, tú.
Només he trobat un acte més servil que aquest a la blocosfera: és la lloança que un tal Manel de la Vega fa a un tal Joan Sabaté sobre la importància del seu nou bloc.
Per començar la meva opinió és particular i també el missatge que envio a Joan per felicitar-lo per obrir un bloc, per cert és molt comú entre els nous usuaris, potser tu portes poc temps amb els blocs i no ho saps. En referència a Pepe Montilla és un polític que conec personalment un bona pila d’anys, d’aquesta manera parlo amb coneixement de causa i no per dictats del meu partit, i mira la data 22 de juny...
Ara ens fareu creure que el 22 de juny no sabieu ja que obligarieu a Maragall a no presentar-se.
Respecte a que la teua opinió és particular deu ser igual de particular que totes les opinions particulars que li vas fer arribar, quan eres el seu amic inseparable, a l'eternament refusat Emili Nieto a qui vas negar després com un Sant Pere de Províncies.
En fi, com algú deia a "rey muerto, rey puesto" i tothom a buscar la seua cadira.
"Homo hominis, lupus" , que va dir Hobbes.
Per començar Emili és amic meu encara que va marxar del partit, la política no s’ha de mesclar amb les amistats i jo tinc amistats de tots els colors. Potser no saps que soc socialista i que estic al PSC no per les meves amistats i sinó per les meves idees, en canvi, quina credibilitat té una persona que s’ha amaga baix un anònim?
Vaja, vaja, comença a sortir el llop.
De tota manera, no està gens bé que una persona tan culta com tu, una persona que treballa als serveis territorials de cultura no sàpigue la diferència entre anònim i pseudònim.
Per cert, com pot ser que contestis el teu bloc dins de l'horari laboral? És que ser càrrec de confiança te dóna butlla per poder estar d'esgambi en l'horari laboral?
Per últim, la credibilitat de les coses no va lligada, en absolut, a la persona que emet el judici sinó a l'anàlisi sistemàtica dels coceptes que s'hi expressen i a, objectivament, analitzar allò que s'hi diu.
Era més interessant i més creible la literatura de Antonio Machado quan firmava amb aquest nom que quan ho feia amb el pseudònim de Juan de Mairena? Era meyns creible Fernando Pessoa quan escribia amb els seus heterònims Alberto Caeiro, Alvaro de Campos o Ricardo Reis?
O baixant a terrenys més vulgars: m'estas dient que no són creibles les paraules de l'actual alcalde de Tortosa quan li escriuen els discursos les seues responsables de premsa o quan, abans ho feien les documentalistes que hi havia a l'Ajuntament de Tortosa?
Per començar puc afirmar que t’agrada esbombar afirmacions que no tens contrastades i d’aquesta manera difames la meva persona, el meu horari laboral no coincideix amb l’hora que tu fas referència, per cert, també penso que no és del teu interès. En referència a la resta, vivim en una societat democràtica, i difícilment podem creure a una persona que s’amaga baix un pseudònim (perdó per l’error) i fa la criticà utilitzant un llenguatge com el teu tingui massa credibilitat, ja que la resta d’exemples tenen la raó del seu temps, context i objecte que és molt diferent que el teu . D’aquesta manera tinc la sensació que les teves respostes són degudes a cert malestar interior que estàs patint o potser per la teva afiliació ideològica.
Els fòrum estan normalment per fer discussions en referència als temes que surten i el meu és per això, no per veure com un personatge com el teu “Favio d’Aitona” diu barbaritats de la meva persona i de com m’he guanyo la vida ...
No n'he fet cap d'afirmació, sobre com te guanyes la vida. Que potser tens remordiments?
Lo del malestar interior o la filiació ideològica és de manual de primer de psicologia, banal, fins i tot diria jo.
I pel que respecta a la meua persona, pseudòmina o heterònima, no li resta existència real perquè els pensaments, sigui quin sigui el subjecte que els genera, existeixen.
O és que penses que les coses només són creibles en funció de qui les diu i no pel que diuen en sí mateixes?
Et recomano la lectura del llibre de I.A.Richards,Crítica pràctica, que evidencia el que t'acabo de dir. En ell, el cèlebre crític va fer una prova a diversos dels seus alumnes universitaris, una prova que consistia en donar-los textos infumables afirmant que el seu autor era Shakespeare i, d'altres, excelsos, del dramaturg anglès afirmant que eren d'autors de segona fila. El ressultat del comentari dels alumnes universitaris, d'una prestigiosa universitat, per cert, va ser trobar, massivament, totes les exquisiteses als textos suposadament shakespeareans i totes les mancances als altres. D'aquí se'n dedueix, òbviament, que l'important no és l'autoria del qui diu, sino allò que es diu.
Ah, i per cert, em dic Fabio d'Aitona, no Favio. Sóc el mateix al que vas felicitar l'altre dia per iniciar un bloc satíric, tot i que també utilitzava un pseudònim.
Ay, la coherència!
Per cert, no és "com m'he guanyo la vida", sinó "com me guanyo la vida". No és "una persona que s’ha amaga baix un anònim?", sinó una persona que s'amaga". I, per últim, "amagar-se baix un anònim" és un calc semàntic d'una altra llengua.
Publicar un comentario