Un cap de setmana a l’escola d’hivern

El cap de setmana passat vaig assistir a l’escola d’hivern del PSC, les xerrades van ser força interessants, però voldria ressaltar l’ultima intervenció del diumenge amb la Vicepresidenta del Govern de l’estat, Maria Teresa Fernández de la Vega, és la primera vegada que puc escoltar-la en una xerrada. La seva intervenció va ser impecable, defensant els principis de solidaritat territorial, els valors democràtics i el compromís per continuar treballant pel benestar de la ciutadania. També es va referir a la bona situació de l’economia del seu creixement arreu de l’estat, recordant que actualment ja som la vuitena potència econòmica mundial.

Bé, potser això explica en part el comportament del PP, com no poden acusar als socialistes per la situació econòmica i laboral, s’han d’inventar conspiracions i altres bestieses. En definitiva nosaltres a treballar pels ciutadans, ja que qualsevol situació sempre és millorable i encara tenim molt de camí per fer.

Presentació de la candidatura de URAPAC-UPA

En la seu del col·legi de periodistes s’ha presentat la nova candidatura per les eleccions de la cambres agràries amb la presència de Pepe Àlvarez.

El PSC presentarà llista a Ginestar en les properes eleccions municipals

Desprès de vint anys, el PSC presentarà llista electoral en les properes eleccions municipals a la població de Ginestar (Ribera d’Ebre). La llista, sota les sigles PSC-PM, estarà encapçalada per Josep Maria Domènech, conegut col.laborador en diverses entitats locals de caire social.
Domènech, que ja està treballant en la confecció del programa municipal, ha assegurat que “serà una candidatura potent, força variada, de la que formaran part sindicalistes, empresaris autònoms, membres de associacions culturals i socials ... de Ginestar. D’aquesta manera es pretén elaborar un programa que reculli totes les inquietuds i sensibilitats de la població i dissenyar un projecte de futur ambiciós per al municipi, tant urbanísticament com social i econòmicament. Això permetrà afrontar les necessitats existents i planificar un model de desenvolupament pròpi per a Ginestar”
Aquesta candidatura pretén assolir l’alcaldia de Ginestar “després de molts d’anys de govern de CIU al que se li ha fet ja més que evident un desgast que paralitza el devenir del municipi”

Les dependentes, un cas recurrent de precarietat laboral a l’Ebre.

El sector del comerç és un dels sectors típics de moltes ciutats i capitals de comarca, d’aquesta manera és una part important de llocs de treball que depenen de petites empreses familiars o empresaris que volen diversificar les seves inversions. També podem afirmar que és un dels sectors on podem apreciar molta precarietat laboral. Amb un perfil característic del treballador que acostuma a ser una dona jove, amb estudis primaris o secundaris i de família treballadora.

Podem també afegir les pràctiques precàries en la mateixa formulació del contracte, amb una categoria laboral d’ajudant de segona de dependenta, d’aquesta manera encara que la seva feina desenvolupada realment és de dependenta l’empresari es pot permetre pagar menys acullin-se al conveni de manera fraudulenta, practica comú en la majoria de comerços de la zona i segurament de molts més llocs. Són dels treballadors pitjors pagats de tots els sectors amb sous al voltant dels 600 euros.

La tendència dels darrers anys a Catalunya ha estat la temporalitat en la contractació tal i com podem constatar amb les dades estadístiques publicades anualment per el Departament de Treball. La dada oscil·la entre el 85-87% de contractació temporal.

D’aquesta manera molts de treballadors es troben en perill d’exclusió social i de la mateixa manera sumant aquestes pràctiques abusives per part de molts empresaris encara més, un marc legal que no pareix donar suficients garanties i la falta de mecanismes com pot ser la falta d’inspectors de treball, tenim un còctel perillós que es suma a la temporalitat.

La socialdemocràcia europea haurà de renovar el seu discurs i les seves polítiques per poder afrontar els nous reptes, no tenim que renunciar a les conquestes socials i l’estat del benestar, però això també ens obligarà a realitzar canvis, la formula d’una renta bàsica per tots els ciutadans no deixa de ser una idea atractiva i potser un dels reptes que la nova classe política i sindical hauria de fixar com a meta o almenys explorar seriosament.

Articular el territori

El debat de les infraestructures viaries ens convida adoptar posicions més en clau localista, potser a la vegada això és el que no ens convé si volem que les Terres de l’Ebre avancin i esdevinguin un territori amb futur. D’aquesta manera és veritat que el territori s’ha d’articular de nord a sud i també que s’ha de donar una sortida a la nostra comunitat veïna de l’Aragó. Però també és cert que la Ribera d’Ebre necessita una bona comunicació fins Tarragona i per defecte a Barcelona. D’aquesta manera el consens i la lògica haurien d’enterrar el localisme, però potser això no passarà fins que passin les properes municipals.

És un error pensar que una solà infraestructura solucionarà els nostres problemes, per això necessitarem assolir més governs de progrés en la majoria d’ajuntaments de les Terres de l’Ebre, no sigui que els de sempre ens prenguin el pèl amb molta retòrica i justament sigui ara que demanin totes les coses que ells van ser incapaços de fer durant els més de vint anys de govern.

Bones festes i feliç 2007!!!

Això no és seriós!

Els últims dies estem assistint a diverses noticies, articles i altres fets mediatitzats per les reunions del Consell Econòmic i Social de les Terres de l’Ebre. Considero que aquest òrgan consultor hauria de fer les propostes en funció de les seves responsabilitats envers a unes temàtiques concretes. D’aquesta manera el treball en comissions és fonamental, també el canvi, no potser que un president estigué més de tres anys al càrrec, en canvi, en la resta de Consells cada dos anys canvien el president.

Per cert, algú sap quines propostes s’han fet durant aquest anys des d’aquesta institució. El Consell necessita un pla de treball i menys rodes de premsa, podeu veure el pla de treball del Consell Economic i social de Barcelona.

Los muertos no van al cine

El divendres passat vaig anar a la presentació d’un llibre de poesies de Juan López-Carrillo amb el títol “Los muertos no van al cine”. L’acte es celebrar a la sala de la Cambra de Comerç de Tortosa, la presentació va anar a càrrec de Toni Sabaté, seguidament uns parlaments de Gerard Vergés i Ramón García Mateos que van analitzar la trajectòria poètica i el recull de poemes en qüestió.

M’agrada molt aquest autor i ja tenia un altre llibre anterior, per això vull compartir un dels seus poemes i dels meus favorits:


OPOSICIÓN

Cómo me encantaría
opositar a tu cuerpo.
Que dejaras de llamarme
Juanito del alma
y pasara a ser, de una vez,
Juanito de tu corazón
y de tus ojos y de tu boca
y de tus pechos
y, para qué callarme,
de tu vientre, de tu coño,
de tus suaves y bellas piernas.
De todo ese temario,
adorable y complejo,
que mueves con soltura
y con precisa armonía
por las amplias avenidas
de la visión, de la lujuria
y del conocimiento.
Opositar por ti
para opositar contigo
contra los muebles
y contra las camas.
Opositar sobre el césped
o sobre el respaldo
del asiento de un coche.
Opositar…
donde sea y como sea.
Opositar con denuedo,
lograr el merecido aprobado
que me haga funcionario
—con dedicación exclusiva—
de tu estudiada e inaccesible anatomía.

Juan López-Carrillo

La Verge de Santa Maria de Benifallet

Aquest matí en una roda de premsa celebrada en el serveis territorials del Departament de Cultura, Antoni Sabaté, Jordi Monclús i Joan Martínez han presentat una troballa excepcional. El dimarts durant unes obres del paviment de l’església vella de Benifallet, s’ha trobat una talla gòtica de transició amb elements romànics, amb una cronologia que pareix ser del segle XIII. Aquesta és una peça única de fusta i després de la seva presentació a començat el seu viatge al centre de recuperació del patrimoni de la Generalitat on es tractarà per la seva restauració. Encara es poden apreciar les policromies de colors, com també que és una verge coronada amb un rostre de cronologia romànica.
Estem de sort a les Terres de l’Ebre pel fet que troballes tan importants passen poquíssimes vegades.

CIU una imitació del PP

Ahir a la nit els convergents es manifestaven davant de la seu d’ERC, no eren molts, però cridaven enfurismats: Mas president! Lògicament ens recorda als del PP, no volen reconèixer la validesa del nostre sistema democràtic. Potser no poden entendre que desprès de vint-i-tres anys de govern convergent la Generalitat no sigui una propietat vitalícia de la dreta catalana, això produeix una frustració molt gran entre les bases d’aquest partit. Algú hauria de recordar-los que els tres partits del govern tenen més vots i escons que tota l’oposició junta (CIU,PP i Ciutadans). Tothom sap que si CiU suma amb el PP: Govern de dretes. En canvi ara van de víctimes, no hi ha dret.

Menys crits i insults, i més democràcia i diàleg!!!

El carnet de catalanitat per punts de CIU

Podem veure en el bloc de José Rodriguez un qüestionari per poder valorar la teva catalanitat. Recentment hem escoltat al candidat de CiU, l'Artur Mas, proposant un "carnet per punts" per als immigrants, on cada immigrants ha de demostrar la seva integració i catalanitat, i quan més catalanitat, adquireix més i més drets potser et sembli que pots treure tots els punts, però, saps quants punts tindries sota la visió de catalanitat del líder de CiU? A lo millor no pots accedir als drets més bàsics!!

"Notilla": allò que Catalunya necessita.

Les mentides de CIU i la TV de Tortosa

Aquí podeu veure les mentides del DVD de la vergonya fet per CIU i que van repartir més d’un milió de copies. En ell sortien unes xifres que no corresponent amb la realitat.

També és escandalós que encara estiguin repetint-lo per la Televisió de Tortosa, a partir d’ara la TV de CIU. Ahir estava dinant i vaig fer un zàping ràpid pels canals de televisió i quina va ser la meva sorpresa que encara estaven passant el DVD de la vergonya, com també van fer el dissabte passat.
Ja sabeu com les gasten els convers...

Seguint els passos de Berlusconi

L’Artur Mas continua amb la seva campanya d’aparador, ara amb el seu compromís per Catalunya davant del notari (i també de tots els mitjans de comunicació). L’únic precedent que tenim a Europa va ser Silvio Berlusconi el 8 de maig del 2001, on davant de la televisió va firmar un document de compromís amb la ciutadania, Mas copia a Berlusconi en les estratègies de campanya, típic de la dreta i dels seus mètodes que menyspreen la intel·ligència dels ciutadans.

El PSC proposa estendre els drets socials i incrementar els recursos per ampliar i millorar els serveis públics, l’alternativa que CiU ens ofereix són xecs per facilitar que els més rics puguin adquirir-los en el mercat i que els que més tenen obtinguin desgravacions fiscals per pagar menys impostos.

No hi ha color!!!

Vols tornar el DVD de la vergonya a CIU?

En la Blogsfera pots trobar moltes coses interessants com per exemple aquest aplicatiu de Jose Rodriguez, en ell tens la possibilitat de retornar la caràtula amb un missatge als convergents.

La campanya política que practica CIU és més pròpia dels EEUU que d’un país europeu, potser no tenim que oblidar que la dreta sempre és dreta encara que sigui catalana.

Més diners per la cultura a l’Ebre

Resum en PowerPoint de la roda de premsa d’Antoni Sabaté en els Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. Podem constatar una pujada del pressupost en solament dos anys (2004-2005) de 432,41% d’increment en inversions directes a les Terres de l’Ebre.

Què diuen els números?

José Montilla no és l'alegria de la Huerta

Potser tenen raó, no se guanyaria la vida en el món de la faràndula, però la seva serietat i la seva capacitat de treball són virtuts que no abunden en la política catalana.

Exposició de pintura de Roberto Escoda

El proper divendres dia 6 d’octubre a les 20 hores, Antoni Sabaté, coordinador territorial del Departament de Cultura a les Terres de l’Ebre inaugura l’exposició de Roberto Escoda: “L’olivera, una escultura vivent”.

Entre altres coses, Roberto Escoda ha estat director de l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Tortosa, i membre dels grups d’artistes Delta 51 i Cabra-feixet.. En aquesta exposició ens presenta 14 olis i dibuixos dedicats a les oliveres mil·lenàries. L’exposició vol lligar l’art i el cultiu mil·lenari i mediterrani de l’olivera.

L’exposició podrà ser visitada a la sala 2 de Terracota, Museu de la Terrissa de la Galera, situat als baixos de la Casa de la Vila, carrer de Sant Llorenç, 36. La Galera (Montsià), tots els dissabtes, diumenges i festius de 12 a 14 hores, fins al 19 de novembre. També s’organitzen visites guiades per a escoles i grups. (terracota@galera.altanet.org).

El Promesòmetre d'Artur Mas

S'ha obert el basar de promeses electorals del candidat a President de la Generalitat, per CiU, l'Artur Mas. Cada dia una promesa nova, des dels descomptes en l'IRPF si tens un títol oficial d'anglés, fins a la loto-baby on et toca una pluja de calers si vols tenir un fill. A aquesta pluja de promeses electorals de "regalar" els diners que han de servir per als serveis socials universals i no per seduïr per a que el votis ens volem sumar. Perquè només l'anglès? perquè el coneixement sobre Manga no pot estar beneficiat amb vals descomptes a les botigues de còmics? i si per tenir un fill ara et donen calers (enlloc de fer escoles bressol) perquè no si tens una boa constrictor et regalen un viatge al Congo?.
Ja que estem de rebaixes, pots fer que el candidat Mas, faci la promesa electoral personalitzada, el que tú vulguis per al teu col·lectiu, o només per a tú.

RARS trenquen esquemes.

Aquesta empresa celebrarà el setè aniversari el divendres 29 de setembre a les 22 hores, oferint un espectacle gratuït en l’auditori Felip Pedrell de Tortosa, amb una actuació de teatre i també amb l’estrena d'un parell de curtmetratges “Al Morir” i “Limpieza a Fondo”.

Més enllà de l’espectacle, RARS són un bon exemple del ressorgiment cultural a les Terres de l’Ebre. La seva capacitat de creació i producció, la seva expressió en els nous llenguatges i la seva constància mereixen tot el nostre recolzament.

Felicitats i per molts anys!!!